La denunciant de Dani Alves recorrerà l'absolució del futbolista per violació davant el Suprem

La jove que va denunciar a Dani Alves per violació apel·larà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el passat divendres va absoldre el jugador en considerar que el testimoni de la denunciant "no era fiable". L'advocada presentarà dilluns el seu escrit davant el Tribunal Suprem.

En ell, al·legarà els mateixos motius que va anunciar la fiscal: infracció de llei (vulneració d'una norma legal comuna) i de precepte constitucional (que al·ludeix a drets fonamentals recollits per la Constitució). Aquests conceptes corresponen a suposats errors en la valoració de les proves i en l'aplicació, per part de l'Audiència de Barcelona, de l'atenuant de reparació del dany. És a dir, l'acusació, davant una eventual condemna al Suprem, considera que els 150.000 euros dipositats per Alves durant la investigació judicial, per ordre de la jutgessa, van rebaixar la pena en excés en la primera condemna.

Condemna revocada

Per la seva banda, l'exfutbolista ha acudit aquest divendres als jutjats per recuperar els seus passaports espanyol i brasiler, un cop revocada la seva condemna inicial de quatre anys i mig de presó.

Notícies relacionades

El Govern reforçarà les comissaries davant l’allau de peticions de targetes TIE i informes policials per a la regularització d’immigrants

Adif avança en més de 200 obres per reforçar tota la xarxa de Rodalies, amb especial focus a l’R2 i l’R3

Acompanyat de la seva advocada, Inés Guardiola, l'exjugador del FC Barcelona s'ha presentat pocs minuts abans de la una de la tarda a la seu del TSJC i ha recollit els documents que va lliurar al març de l'any passat quan, després de 14 mesos en presó preventiva, l'Audiència de Barcelona el va deixar en llibertat amb una fiança d'un milió d'euros.

De la falta de consentiment a la falta de fiabilitat

L'absolució del jugador ha desencadenat en els últims dies una tempesta política i social. La sentència condemnatòria de l'Audiència de Barcelona es va basar en la falta de consentiment i va determinar que aquest s'havia d'especificar abans i després de l'acte sexual. De fet, recollia que els suposats balls de la denunciant amb el jugador no podien constituir en cap cas "un consentiment en diferit" dels fets denunciats al reservat. En canvi, la decisió del TSJC no es va centrar en el consentiment, sinó en el que va considerar "falta de fiabilitat del testimoni de la denunciant". Segons el tribunal, el temor al qual la jove al·ludia a la pista de ball i que explica que acudís al reservat no es corresponia amb les imatges de les càmeres. També considera que la denunciant va faltar a la veritat en negar una suposada fel·lació que l'Audiència de Barcelona no va reconèixer i que concorda amb proves d'ADN.