El final de la sequera s’acosta, però el Govern manté les restriccions malgrat les pluges

En la trobada, els dirigents de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i de la direcció general de Transició Hídrica han mostrat els detalls sobre la recuperació dels embassaments després de les abundants precipitacions del cap de setmana. No obstant això, segons ha avançat TV3 i ha pogut confirmar aquest diari, l'Executiu català ha decidit mantenir l'actual situació una setmana més.

Les unitats d'explotació que estan en 'fase d'alerta' seguiran així i les que estan en 'emergència', a l'Alt Empordà, també. En aquests moments, a la majoria de localitats abastides pel sistema dels rius Ter i Llobregat està declarada la 'fase d'alerta', que encara comporta algunes mesures de prevenció a l'hora de consumir aigua. Però des d'agost de 2022 no s'assolia un volum d'aigua embassada com l'actual.

Segons el Pla Especial de Sequera, el document que indica quan i com es pot canviar d'estat, és possible sortir de l''alerta' i passar a la 'prealerta' quan en el sistema Ter Llobregat s'acumulen 300 hm3. L'últim registre disponible és de 255 hm3, tot i que es calcula que aquesta quantitat seguirà pujant durant els propers dies. A aquesta situació cal sumar-hi els pronòstics meteorològics, els quals, sense ser exactes, auguren una primavera normal o humida. Si això passa, no hi ha dubte que s'assolirà aquesta xifra. Serà aleshores quan el Govern preveu anunciar el canvi de fase.

¿Fi de la sequera?

Fonts de l'ACA expliquen que és a partir d'aquest llindar, el de la 'prealerta', quan es considera que la sequera ha remès. Quan això succeeixi, es calcula que els embassaments estaran aproximadament al 50%. Des del principi, la idea d'Illa i Paneque ha estat eliminar restriccions només si les xifres ho permeten. És a dir, optar per la prudència i esperar una o diverses setmanes més. Malgrat el que està recollit en el Pla Especial de Sequera, les decisions sobre els canvis de fase poden prendre's de forma política i no només per raons tècniques.

Cal recordar que pot ser que en una conca no hi hagi sequera i en una altra sí. A l'Alt Empordà, per exemple, diversos municipis segueixen en fase d''emergència', per les escasses reserves de l'embassament Darnius Boadella i l'aqüífer Fluvià Muga.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Les masses d'aigua subterrània triguen més a recarregar-se que els aqüífers perquè l'aigua es va escampant per les àrees fluvials i es filtra de manera lenta –les pluges també han estat essencials per als hàbitats naturals dels rius (han afavorit diverses espècies d'amfibis i la vegetació)–. Però en el cas del pantà Darnius Boadella, la pujada ja es percep. L'embassament acumula ja, després de les precipitacions, més de 19 hm3 d'aigua. Aquesta dada, segons el document que regeix les decisions hídriques, permet sortir de l''emergència' a certes poblacions alimentades per aquest embassament. No obstant això, el Govern prefereix no donar encara aquest pas.

També és necessari tenir en compte que les restriccions que segueixen vigents (les de l''alerta' en el sistema Ter Llobregat i les de l''emergència' a l'Alt Empordà) no s'estan complint a tot arreu. Alguns municipis segueixen gastant més aigua de la permesa. Però s'han eliminat els expedients sancionadors i aquesta infracció no té conseqüències, a dia d'avui.