El càncer rar causat per l’amiant no disminueix

Hi ha un tipus de càncer amb un marcat component professional i que afecta principalment un sector molt particular: el mesotelioma pleural (el de la pleura, la membrana que cobreix els pulmons). El també denominat càncer de pleura és un tumor rar (però associat a una alta mortalitat) i silenciós, i també la malaltia més característica de l’exposició a l’amiant (o asbest), un mineral prohibit a Espanya des del 2002 però les seqüeles del qual continuen presents.

Treballadors que van passar la seva vida laboral en fàbriques, indústries o tallers en els quals l’amiant era un element més del dia a dia són els grans afectats per aquest tipus de tumor: al respirar aquestes fibres, que s’enganxaven a la pleura, a més de mesotelioma, també podien desenvolupar malalties respiratòries o asbestosi pulmonar. El mesotelioma és, malgrat la seva malignitat, un càncer minoritari: l’Institut Català d’Oncologia (ICO), el gran hospital monogràfic del càncer, en veu al voltant de 20 casos a l’any. La incidència és de 2,1 casos per cada 100.000 habitants, i es preveu que a Europa segueixin en augment almenys fins al 2040. Avui es commemora el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries.

Traçabilitat

Malgrat les mesures de l’Administració catalana per mirar de retirar l’amiant dels espais públics, la incidència del mesotelioma no baixa. "Gairebé el 80% dels pacients tenen antecedents de contacte amb l’amiant. Però en un 20% dels casos no queda clara aquesta exposició laboral: no aconseguim portar a terme aquesta traçabilitat. I aquests casos no descendeixen", explica Ernest Nadal, director científic de l’ICO, així com oncòleg mèdic especialitzat en tumors del tòrax. Aquest especialista precisa que, tot i que el mesotelioma també pot manifestar-se en altres àrees del cos (com el pericardi o el peritoneu), el més habitual és que aparegui a la pleura.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

El mesotelioma és una malaltia "molt lligada" a les fibres de l’amiant. "El que veiem, des de fa anys, és que tenim pacients que hi han estat molt exposats. Per exemple, en la construcció, però també altres persones que van treballar en fàbriques de frens, l’orfebreria o la metal·lúrgia", diu aquest oncòleg. A més, els metges comencen a veure ara casos de mesotelioma en les dones d’aquests treballadors. "Ells portaven a casa la roba amb les fibres, elles la netejaven i emmalaltien", assenyala Nadal.

La majoria de malalts que veu a la seva consulta procedeixen d’àrees industrials: durant anys aquest oncòleg va veure un "degoteig de casos" procedents de la fàbrica d’Uralita de Cerdanyola del Vallès (és la ciutat d’Espanya amb més incidència de càncer pleural) o de la fàbrica La Rocalla de Castelldefels (que va tancar el 2004), per exemple. Però reconeix, no obstant, que hi ha també pacients que "descol·loquen", ja que no han estat exposats a aquestes fibres. "No hi ha un límit segur d’exposició a l’amiant", conclou.