Adulterar el relat
La droga, com qualsevol altra moda, és capaç de reinventar-se una i mil vegades, d’adoptar totes les formes creatives que faci falta, de modelar el missatge que porta implícit o de buscar qualsevol escletxa contracultural, existencial o generacional per colar-se de ple en el grup. Perquè si alguna cosa han après els que la produeixen, els que la cuinen o els que la trafiquen és que el triomf d’una substància o una altra depèn en gran manera de la seva acceptació grupal. I del màrqueting.
Al negoci milionari del narcotràfic no li interessa tornar a la imatge d’un consum individual, gairebé clandestí, en soledat. Menys encara mostrar les conseqüències físiques i emocionals que comporta el seu consum habitual.
Les escenes de persones addictes al fentanil deambulant com uns zombis pels carrers novaiorquesos no són atractives per obrir nous mercats. La droga es consumeix en primer lloc pels ulls.
Ningú vol veure les conseqüències que comporta consumir. Ningú vol ser un ionqui reconeixible. Que una cosa és drogar-se i l’altra... L’altra també.
No hi ha res més potencialment perillós que una droga descontextualitzada a consciència.
La ketamina ha endolcit la seva presència a força de presentar-se com una substància avalada per professionals mèdics. I sí, s’utilitza en el tractament de patologies relacionades amb quadros depressius, estrès posttraumàtic i altres malalties. Es fa, com passa amb tantes altres drogues en dosis mínimes, amb un control exhaustiu per part del facultatiu i amb un consum acotat en el temps.
La diferència entre el fàrmac i la droga sintètica de moda és evident, però el relat s’ha adulterat gairebé tant com la mateixa substància.
La ketamina ha sabut penetrar fins al mateix centre de la insatisfacció dels més joves.
No hi ha reclam més potent que prometre una fugida de la realitat a una generació aixafada sistemàticament per aquesta.
Notícies relacionadesUn viatge de felicitat màxima i immediata, per 20 euros.
Ningú els diu que la realitat torna i que el preu a pagar pel viatge efímer és molt més car.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Londres 1960 L’única vegada que Espanya tampoc va participar a Eurovisió: aquest va ser el motiu
- Ensenyament A 4t d’ESO triaran entre matemàtiques acadèmiques o pràctiques
- Govern i grangers pacten sacrificar 30.000 porcs
- La tornada del rei Rosalía, eclipsada: els cantants i cançons més escoltades a Spotify Wrapped 2025
- Per indemnitzacions Les velles patates Corominas de Badalona deixen un deute de 200.000 euros al final de la seva liquidació
- Efectes de la regulació La pròrroga del Verifactu posposa una allau de prejubilacions i tancaments al comerç de Barcelona
- Reforma antivacunes Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units
- D’internet a les llars El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»
- Recepció constitucional Feijóo: «Junts ha sigut un clínex tota la legislatura»
- Eleccions Sánchez planeja una crisi «puntual» en el Govern per rellevar Alegría si Azcón avança les eleccions