Adulterar el relat
La droga, com qualsevol altra moda, és capaç de reinventar-se una i mil vegades, d’adoptar totes les formes creatives que faci falta, de modelar el missatge que porta implícit o de buscar qualsevol escletxa contracultural, existencial o generacional per colar-se de ple en el grup. Perquè si alguna cosa han après els que la produeixen, els que la cuinen o els que la trafiquen és que el triomf d’una substància o una altra depèn en gran manera de la seva acceptació grupal. I del màrqueting.
Al negoci milionari del narcotràfic no li interessa tornar a la imatge d’un consum individual, gairebé clandestí, en soledat. Menys encara mostrar les conseqüències físiques i emocionals que comporta el seu consum habitual.
Les escenes de persones addictes al fentanil deambulant com uns zombis pels carrers novaiorquesos no són atractives per obrir nous mercats. La droga es consumeix en primer lloc pels ulls.
Ningú vol veure les conseqüències que comporta consumir. Ningú vol ser un ionqui reconeixible. Que una cosa és drogar-se i l’altra... L’altra també.
No hi ha res més potencialment perillós que una droga descontextualitzada a consciència.
La ketamina ha endolcit la seva presència a força de presentar-se com una substància avalada per professionals mèdics. I sí, s’utilitza en el tractament de patologies relacionades amb quadros depressius, estrès posttraumàtic i altres malalties. Es fa, com passa amb tantes altres drogues en dosis mínimes, amb un control exhaustiu per part del facultatiu i amb un consum acotat en el temps.
La diferència entre el fàrmac i la droga sintètica de moda és evident, però el relat s’ha adulterat gairebé tant com la mateixa substància.
La ketamina ha sabut penetrar fins al mateix centre de la insatisfacció dels més joves.
No hi ha reclam més potent que prometre una fugida de la realitat a una generació aixafada sistemàticament per aquesta.
Notícies relacionadesUn viatge de felicitat màxima i immediata, per 20 euros.
Ningú els diu que la realitat torna i que el preu a pagar pel viatge efímer és molt més car.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tractament de residus Espanya retarda el retorn d’envasos per la complexitat de la gestió
- Festival de cine de Venècia Julia Roberts revifa el debat sobre el feminisme a la Mostra
- Nou curs polític El Govern reduirà la massa forestal de Catalunya per prevenir incendis
- Xarxa ferroviària El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo
- L’agenda cultural de tardor (2) La temporada expositiva a BCN es rendeix a Miró, Armengol i Rodoreda
- El consell d’un conegut empresari per triomfar en els negocis: "No hi ha res que generi més rebuig que algú sense personalitat"
- Tambors de guerra El pols entre els Estats Units de Trump i la Veneçuela de Maduro dispara la tensió al Carib sud
- Sector clau a Ciutat Vella Tallers, el carrer comercial del Raval que ja gairebé cotitza a preus del Gòtic a Barcelona
- Israel Sancions comercials, científiques o una flota internacional contra el bloqueig: propostes europees per salvar Gaza
- RAYO-BARÇA (DIUMENGE, 31; 21.30 H) Flick insisteix: «He parlat amb Fermín, estic convençut que es quedarà, el seu cor és del Barça»