Els diagnòstics de TDAH entre els adults creixen en els últims anys

Viure amb TDAH és com nedar a contracorrent. Si te’l diagnostiquen, sobretot en la infància, pot ser suportable. Però ser adult i no tenir ni idea que es pateix un trastorn del neurodesenvolupament que provoca dèficit d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat –és a dir, ser "neurodivergent", en una societat "neurotípica"– pot provocar "xocs continus", segons explica Marta Iriarte, una barcelonina amb 59 anys que no va saber que tenia TDAH fins fa dos anys.

El seu cas és habitual, ja que, com que el TDAH era un trastorn poc conegut fins fa uns anys i està associat a nens, pocs adults van ser diagnosticats en la infància i, encara avui, molts continuen les seves vides amb símptomes més o menys evidents, però sense que cap metge hagi posat nom a la seva neurodivergència.

Notícies relacionades

El Govern preveu reduir 6.000 tones d’emissions de CO₂ a l’any amb el pla de xoc del bus interurbà

Quim Vilamajó, escriptor i influencer amb síndrome de Down: «Puc fer les coses bé i també equivocar-me com qualsevol altre»

Sensibilitzar

Per això viure amb TDAH causa incomprensió, baixa autoestima, depressió o addiccions, així com problemes acadèmics, laborals i en les relacions personals, tal com evidencien tres persones amb TDAH que han decidit explicar les seves experiències a EL PERIÓDICO a fi de sensibilitzar sobre un dèficit encara avui molt incomprès i desconegut, sobretot en l’etapa adulta. "Som els clàssics nens pesats i adults incompresos, que sempre arriben tard, nerviosos i impulsius", afirmen.