Només 3 de cada 10 infermeres especialistes treballen segons la preparació

El Ministeri de Sanitat ha realitzat un estudi sobre la situació de la professió infermera, per detectar dèficits i identificar àrees de millora, que revela que només el 34% de les professionals que han estudiat alguna especialitat, com matrones, geriatria o salut mental, exerceix un lloc de treball conforme a la seva formació; percentatge que descendeix a menys del 10% (un 9,5%) si es tenen en compte el total d’infermeres.

Aquest és un dels principals hàndicaps que detecta l’estudi, que també revela, en línia amb les investigacions anteriors realitzades pel Consell General d’Infermeria, que el sistema sanitari té un gran dèficit d’aquestes professionals. La ràtio espanyola és de 6,3 infermeres per 1.000 habitants, davant la mitjana de la UE, que és de 8,5. Es necessitarien almenys 100.000 infermeres addicionals perquè Espanya arribés a la mitjana europea. Al ritme de creixement actual, es necessitarien entre 22 i 29 anys per arribar a aquest volum, sense tenir en compte que gairebé el 40% de les professionals enquestades indica que volen deixar la professió en els pròxims 10 anys, dada que el secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, titlla d’"alarmant". D’elles, un 16,9% té previst fer-ho en els pròxims dos anys, un 3,8% en tres anys, un 9,3% en cinc anys i un 9,4% en 10 anys.

I el principal motiu que vulguin abandonar és que estan desbordades, al que s’uneix la dificultat de trobar un lloc en l’especialitat estudiada, la temporalitat dels contractes, la falta d’expectatives laborals, els sous, etcètera. A més, un 62,4% diu que vol abandonar la professió per problemes de salut o emocionals, que sovint es desencadenen o empitjoren per l’alta càrrega de treball.

Les cures

Referent a això, nou de cada 10 infermeres, de les 55.000 professionals enquestades, considera que hi ha un dèficit de professionals, i la meitat creu que aquesta escassetat impedeix garantir la qualitat de les cures, que és la seva tasca principal. En aquest context, gairebé set de cada 10 revela que presencia incidents relacionats amb l’atenció sanitària, almenys, una vegada per setmana. Un altre aspecte que reflecteix l’estudi és que, en general, les infermeres més joves i aquelles que treballen en institucions sociosanitàries tendeixen a fer una valoració més negativa de l’escassetat de recursos humans.

Notícies relacionades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri

La professió s’autodenomina en femení perquè el 85,5% són dones. Malgrat això, l’estudi revela que el percentatge d’homes infermers que ocupen llocs de gestió (el 4,8%) és superior al de les dones en càrrecs directius (3,4%). "Es tracta d’una dada decebedora sobre les dinàmiques que continua filtrant el sistema", lamenta Padilla.

Les comunitats amb més ràtio d’infermeres per 1.000 habitants són Navarra i el País Basc, mentre que Catalunya supera la mitjana nacional, amb 6,4. Andalusia, Múrcia, Galícia se situen per sota de la mitjana. Si s’analitza la taxa d’infermeres en centres d’atenció primària per cada 1.000 habitants, la ràtio mitjana és de 0,7. La Rioja té la taxa més alta (0,90), seguida d’Extremadura i Castella i Lleó (0,86 en tots dos). Ceuta i Melilla, juntament amb Madrid, tenen la taxa més baixa (0,51). D’altra banda, Catalunya destaca com la principal regió receptora d’infermeres, tenint en compte la mobilitat de contractacions entre unes autonomies i les altres.