Tinc son

Cal recordar que invertim aproximadament un terç de la nostra vida a dormir, però que aquestes necessitats varien amb l’edat: els nadons poden dedicar entre 14 i 18 hores diàries a dormir, un escolar, entre 11 i 13 hores, mentre que els adults li dediquen entorn d’unes 7 o 8 hores, i els vells encara li dediquem menys temps, malgrat les variacions que es produeixen entre persones. Com més envellida és una comunitat, menys hores es dedica a dormir. Però també s’ha constatat, i no només a Barcelona, sinó globalment, que, comparant la mitjana d’hores de son dels adults a principis del segle XX amb els actuals, s’ha perdut unes dues hores de son al dia. ¿Què ha pogut passar?

El son és com una peça de delicadíssima porcellana que fàcilment pot esquerdar-se. Hi ha factors exògens que poden actuar negativament sobre el son, com poden ser la contaminació acústica i lluminosa, la calor relacionada amb nits tropicals o tòrrides causades pel canvi climàtic, o factors estressants com pantalles i videojocs, xarxes socials o plataformes de streaming, que ens roben hores de son...

Indicador de qualitat de vida

Notícies relacionades

La Generalitat reitera que no hi ha «cap indici» que el brot de pesta porcina sortís d’un laboratori

Catalunya reactiva els seus plans davant inundacions davant les intenses pluges previstes per a aquest divendres i dissabte

El son també pot quedar afectat per factors endògens, biològics, com malalties de l’aparell respiratori, cardiocirculatori o neurològic, entre molts d’altres. Alhora, si el son s’altera, afectarà el sistema immunològic, endocrí, respiratori, cardiocirculatori o neurològic, i això fa que la quantitat i la qualitat de les hores de son constitueixin un magnífic indicador indirecte de la qualitat de vida i de salut de l’individu.

Fins fa poc, els problemes relacionats amb el son no han sigut prou estudiats. Sempre han sigut considerats secundaris, malgrat que constitueixen veritables problemes de salut pública que requereixen una anàlisi profunda. Monique Begin, exministra de Salut de Canada, va dir: «¿Quin sentit té curar les persones i enviar-les de nou a les condicions que les fan emmalaltir?». És necessària l’anàlisi científica de les causes i conseqüències d’una mala qualitat del son. Una mala nit no és preocupant. Una mala qualitat crònica del son sí que ho és, i molt.