Tinc son
El son és com una peça de delicadíssima porcellana que fàcilment es pot esquerdar

Estic fet pols. Aquesta nit quasi no he dormit. No he anat de festa ni res per l’estil. Senzillament suposo que he traslladat al capvespre els problemes que se m’han plantejat durant el dia i he estat rumiant-hi. Estic cansat, irascible, em costa concentrar-me, fins i tot tinc mal de cap. I tot perquè no he dormit bé. I és que dormir bé i el temps necessari és imprescindible. És la nostra manera de reparar els desperfectes del nostre cos i de la nostra ment derivats del que hem fet durant el temps de vigília.
Cal recordar que invertim aproximadament un terç de la nostra vida a dormir, però que aquestes necessitats varien amb l’edat: els nadons poden dedicar entre 14 i 18 hores diàries a dormir, un escolar, entre 11 i 13 hores, mentre que els adults li dediquen entorn d’unes 7 o 8 hores, i els vells encara li dediquem menys temps, malgrat les variacions que es produeixen entre persones. Com més envellida és una comunitat, menys hores es dedica a dormir. Però també s’ha constatat, i no només a Barcelona, sinó globalment, que, comparant la mitjana d’hores de son dels adults a principis del segle XX amb els actuals, s’ha perdut unes dues hores de son al dia. ¿Què ha pogut passar?
El son és com una peça de delicadíssima porcellana que fàcilment pot esquerdar-se. Hi ha factors exògens que poden actuar negativament sobre el son, com poden ser la contaminació acústica i lluminosa, la calor relacionada amb nits tropicals o tòrrides causades pel canvi climàtic, o factors estressants com pantalles i videojocs, xarxes socials o plataformes de streaming, que ens roben hores de son...
Indicador de qualitat de vida
El son també pot quedar afectat per factors endògens, biològics, com malalties de l’aparell respiratori, cardiocirculatori o neurològic, entre molts d’altres. Alhora, si el son s’altera, afectarà el sistema immunològic, endocrí, respiratori, cardiocirculatori o neurològic, i això fa que la quantitat i la qualitat de les hores de son constitueixin un magnífic indicador indirecte de la qualitat de vida i de salut de l’individu.
Fins fa poc, els problemes relacionats amb el son no han sigut prou estudiats. Sempre han sigut considerats secundaris, malgrat que constitueixen veritables problemes de salut pública que requereixen una anàlisi profunda. Monique Begin, exministra de Salut de Canada, va dir: «¿Quin sentit té curar les persones i enviar-les de nou a les condicions que les fan emmalaltir?». És necessària l’anàlisi científica de les causes i conseqüències d’una mala qualitat del son. Una mala nit no és preocupant. Una mala qualitat crònica del son sí que ho és, i molt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Peña Ubiña Mor un escalador a la mateixa muntanya que va matar el seu pare fa 31 anys
- Carme Trilla: "Operacions com la Casa Orsola es podrien fer sense necessitat de mobilització"
- Novetat editorial L’artista que "va morir de tristesa"
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Llum verda per convertir la Masia en la futura seu social del Barça
- Albiol, sobre el cas antenes: "Ha costat 110.000 euros públics"
- Jordi Garcés reformarà la nau de turbines de les Tres Xemeneies
- Dolors Ribalta: "Les imatges són claríssimes. Això no va de colors, sinó de dignitat"
- Roger Mas: "Estem en una època que sembla un final de mil·lenni"
- Mor Miguel Agustí, l’escriptor que va encunyar la paraula ‘pitufo’