Sac de dormir i finestres obertes

Després del primer xoc, de la primera retirada de fang en quantitats descomunals, la retirada de mobles i electrodomèstics que convertien en llars les cases arrasades de Paiporta, ve la següent fase, salvar les parets, gestionar danys amb les assegurances i iniciar el camí cap a la recuperació, encara llunyana.

Davant del poliesportiu del municipi, epicentre del desastre de la dana, hi ha adossats diversos baixos amb les plantes baixes totalment destrossades. El Mario és un dels veïns que es resisteix que la tristesa l’arrossegui. Aguanta i es recompon. Ho explica mentre un jove l’ajuda a picar totes les parets de la planta baixa de casa seva, ara amb maó vista, i també les de les escales, que donen a un garatge ara buit, però que va ser una imatge que mai oblidarà. Els treballs de picar les parets són per retirar les humitats. Un cop s’arriba a l’origen de la floridura, queda assecar les parets i reforçar-les. Però és un procés que triga dies. Per això, el Mario explica que aquesta setmana va abrigat dia i nit. Les temperatures han baixat de cop i el fred s’ha imposat en la segona setmana de desembre. Però ell no pot tancar les finestres de casa. "Dormo amb sac de dormir, perquè tot està obert dia i nit".

Neteja tardana

Notícies relacionades

Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

En una altra zona d’adossats de Paiporta, els que hi ha a la carretera Benetússer, els veïns denuncien el retard en els treballs de neteja en comparació amb altres zones del municipi. Denuncien que no ha sigut fins aquest dimecres quan una trentena de militars de l’exèrcit i de l’UME van començar a netejar aquesta zona. "El problema és que van com pollastres sense cap, perquè ningú els dona indicacions clares, i els que han de donar les ordres estan descoordinats. Avui venen aquí, però demà els envien a un altre lloc", lamenta Elena B., veïna de la zona.

La dona remarca que "si no fos pels voluntaris estaríem encara en la misèria", i acusa el consistori d’haver-los deixat ben abandonats.