PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA
La víctima d’El Pilar va dir als capellans que era un "regal sexual"
Una gravació desmenteix l’ordre, que afirma que la víctima no ho va explicar tot
La Companyia de Maria afirma que el cas Pelicot ha inspirat el relat de les agressions
Els marianistes, que es van reunir amb la víctima abans de la seva mort, van donar credibilitat al seu relat però ara acusen la germana d’afegir detalls com haver sigut abusada per altres homes.
Cristina Pérez va concedir fa un any una entrevista a EL PERIÓDICO i a El País per revelar que el sacerdot marianista Juan Carlos González de Suso (1929-2014), vinculat a l’elitista Col·legi de Nuestra Señora del Pilar (Madrid), la va violar durant 10 anys. Les agressions sexuals van començar abans que complís els 4 anys i es van allargar fins als 13 anys. Pérez va morir el mes de setembre passat i el seu testimoni es va publicar aquest dimarts en els dos diaris a petició de la germana de la víctima, Ana Pérez, que va decidir que sortís a la llum després d’un any de converses improductives amb la Companyia de Maria –organització a la qual pertanyia el capellà pederasta– perquè la seva germana fos reparada.
Ana va mantenir diverses reunions tant telemàtiques com presencials amb els marianistes i va intercanviar diversos correus electrònics. Però Cristina només es va reunir en una ocasió, i telemàticament, amb el provincial de la Companyia de Maria, Iñaki Sarasua.
Abans de fer públic el testimoni de Cristina i les violacions que va patir suposadament per part del sacerdot Juan Carlos, EL PERIÓDICO va contactar amb la Companyia de Maria per conèixer la seva versió sobre aquests fets. A través d’una resposta per escrit, l’ordre va confirmar que Sarasua es va reunir telemàticament amb Cristina i que va donar credibilitat a la seva denúncia.
"L’ús de drogues"
No obstant, va matisar que sobre aquest relat dels abusos que van sentir de la boca de Cristina la seva germana Ana va anar afegint "més dades" posteriorment, com per exemple "l’ús de drogues" o "que va ser utilitzada com a regal sexual per a altres sacerdots". Aquestes "dades" noves que Cristina, segons els marianistes, no va esmentar mai, van convertir el relat dels fets en "cada vegada més inversemblant".
En aquesta resposta, l’ordre fins i tot afirmava que quan a França es va fer públic el cas de Gisèle Pelicot, la dona drogada pel seu marit i oferta a altres homes perquè la violessin, Ana els va escriure per acusar el pare Juan Carlos d’haver fet el mateix amb la seva germana Cristina. La companyia religiosa donava a entendre així que sospitava que Ana s’havia inspirat en el cas de Pelicot per inflar la gravetat de les agressions patides per la seva germana. EL PERIÓDICO, no obstant, està en posició d’eliminar tal sospita.
Cristina ja va explicar a aquest diari el 2023, molt abans que esclatés el cas de Pelicot, que el sacerdot Juan Carlos, en ocasions, impregnava una piruleta d’una pols blanca que l’anestesiava. I que de vegades, quan no era del tot conscient del que passava al seu voltant, el capellà se l’emportava amb taxi a un altre lloc, que identifica com l’escola de Nuestra Señora del Pilar, ubicada al carrer de Castellón, al barri de Salamanca. Allà la despullava i deixava a mercè d’altres homes, que creia identificar com a sacerdots o laics "amb uniformes i medalles". "Em va convertir en la seva nina, en una joguina sexual", remarcava en conversa amb aquest diari. I gràcies a una gravació que conserva Ana, també resulta possible demostrar que Cristina no només va explicar tant a EL PERIÓDICO com a El País que el sacerdot González de Suso la va oferir a altres homes perquè la violessin, també l’hi va dir al provincial Sarasua durant la reunió telemàtica que van mantenir.
Ana ha donat permís a aquest diari per fer pública una part del contingut d’aquesta reunió en la qual fins i tot se sent la veu de Sarasua. En concret, el que Cristina explica sobre aquest fet, i que Sarasua escolta, és això: "A poc a poc, quan van anar passant els anys, va anar fent coses pitjors. Hi havia vegades que venia a buscar-me a casa, i se m’emportava. Anàvem en un cotxe de color negre que tenia una ratlla de color vermell, no sé què és [en aquest instant se sent com tant Cristina com Sarasua aclareixen que devia ser un taxi]. De vegades em portava com a regal sexual per a una altra persona, homes amb uniformes militars, amb moltes medalles".
Víctima no reparada
Notícies relacionadesEls marianistes no reconeixen Ana com una interlocutora vàlida, la responsabilitzen d’haver impedit que s’arribés a un acord per reparar Cristina quan encara vivia i es mostren disposats a indemnitzar les seves filles, també afectades pels abusos ateses les gravíssimes seqüeles psicològiques que sempre va arrossegar la víctima.
Ana, en sentit contrari, acusa l’ordre d’haver dilatat el procés de reparació de la seva germana innecessàriament. "Hem estat parlant amb els marianistes durant un any perquè la reparessin i firmessin una carta de disculpes. Però no ho han fet i la meva germana s’ha mort sense rebre un perdó públic ni una indemnització. L’Església ha tingut totes les oportunitats de fer les coses bé i no ho ha fet", manté Ana, que ara ha decidit fer pública una part de la gravació per demostrar que "menteixen".
- El líder islamista que va fer fugir el mandatari
- La nova vida dels rebels sirians
- El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil
- Alfonso Rueda: "Per Galícia, estic disposat a acords amb Pedro Sánchez"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions