Joan Martínez: "Un trastorn mental és només una etiqueta, no defineix la persona"

La salut mental té cada vegada més consideració social. La depressió, l’ansietat o l’estrès ja no són pesos morts per patir en silenci, sinó trastorns que mereixen un tractament. Ara bé, hi ha encara un compte pendent cap a malalties mentals més severes, com la psicosi, l’esquizofrènia, la bipolaritat... Prova d’això és que les persones afectades tenen greus dificultats per aconseguir una ocupació. Per contrarestar-ho, associacions com la Fundació Tallers treballen de la mà del Programa Incorpora de la Fundació La Caixa per afavorir la inserció laboral.

¿Un trastorn mental és un obstacle massa gran per accedir al mercat laboral?

Quan parlem de malalties severes, amb alteracions del comportament emocional i, de vegades, cognitives, sí. És un fet significatiu que s’hagi avançat en la inclusió d’altres col·lectius, però no en el de les persones amb dificultats de salut mental. De fet, el seu índex d’inserció laboral és només del 19%, segurament perquè les empreses tenen certs temors basats en prejudicis.

¿Com es pot eliminar aquest estigma?

Els diagnòstics són només etiquetes, que ens orienten sobre les necessitats de suport que puguin tenir els nostres usuaris, però que en cap cas defineixen ni la persona ni parlen de les seves experiències vitals, dels seus somnis, de les seves aptituds i de les seves capacitats. Els ho expliquem a ells, perquè moltes vegades s’han acabat per creure el mateix estigma, i també a les empreses.

Un trastorn de salut mental no és, per tant, cap impediment per treballar.

No, de cap manera. Al contrari, quan la malaltia està tractada i equilibrada, una feina en un entorn saludable i d’equitat té un valor terapèutic molt important. Afavoreix les seves habilitats socials, els ofereix una referència clau sobre la qual estructurar la seva vida, els aporta autoestima i els permet portar a terme una reestructuració positiva de la seva identitat.

¿Quin suport els proporciona la Fundació Tallers?

L’acompanyament és sempre molt personalitzat, amb itineraris adaptats i molt centrats en el moment actual. No es tracta només de preparar el currículum, sinó que la persona ha de prendre consciència de les seves aptituds i també de les seves dificultats. La part final és el procés formatiu, seguit de pràctiques i acompanyament en el treball. Això és vital, i és possible gràcies a suports com el del Programa Incorpora de la Fundació La Caixa.

¿És important també per donar confiança a les empreses?

Sens dubte. Jo sempre els dic que no els estic aportant un candidat amb esquizofrènia o bipolaritat, sinó un candidat amb nom i cognom, experiència i una sèrie de competències conformes amb el rendiment que busquen. I a més amb el reconeixement de discapacitat, per la qual cosa es podran beneficiar de les bonificacions fiscals. Les empreses per a nosaltres són vitals i els oferim el màxim suport.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

¿Aquest procés acaba per donar els seus fruits?

Tenim casos d’èxit en diferents perfils i sectors. Per exemple, recentment hem incorporat un candidat en una empresa de manipulats industrials que estava compromesa amb la inclusió, però no s’havia plantejat que fos amb una persona amb un trastorn mental. Primer feia falta trencar l’estigma amb un procés previ de pràctiques, perquè la persona aprengués, s’adaptés i fos coneguda pels companys. El resultat ha sigut molt positiu.