Addictes a la bibliotecai refugi climàtic
Una quinzena de dones grans habituals de la biblioteca de Trinitat Vella - José Barbero s’han quedat aquest mes sense el seu espai «fresc» de trobada. No obstant, una d’elles asegura: «Si no fos per la biblioteca, estaríem tancades a casa, com les nostres mares».
Viu just al davant de la biblioteca. "Surto al balcó, veig que està oberta i dic: ‘Mira, ja són allà", relata l’Adela, asseguda en cercle amb les seves veïnes i companyes de tupperbook. "De vegades baixo, pujo amb un llibre i fins que no n’he llegit unes quantes pàgines no m’adono que ja l’havia llegit", explica. Si això passa, en lloc d’enfadar-se, és l’excusa perfecta per tornar a baixar i parlar una estona amb la Núria i l’Emma, a més de les seves prescriptores literàries de capçalera, gairebé la seva "família", com les descriu, agraïda per l’evident treball de dinamització comunitària de les treballadores de la biblioteca Trinitat Vella - José Barbero.
L’Adela és una de la quinzena de dones –és una activitat mixta, però totes són dones– que participen en l’Escola de Salut de les Persones Grans de la Trinitat Vella, que el 24 de juliol organitzava un tupperbook dinamitzat per les seves bibliotecàries de confiança, la Núria i l’Emma –la directora de l’equipament–, a la sala d’actes de la biblioteca. Una activitat que van muntar com un extra, perquè la programació de l’Escola de Salut s’acabava al juny, però les usuàries en volien més, així que les entregades professionals del barri se les van enginyar per allargar-la durant el mes de juliol.
"Entres a la biblioteca i t’hi sents a gust, escoltada", diu la María, que, això sí, al tupperbook [una de les moltes activitats en les quals participen ella i la resta del grup] va sobretot a escoltar i a prendre nota d’idees de lectura per a les vacances.
La Núria i l’Emma, les estimadíssimes bibliotecàries, van fent un mà a mà. La Núria recomana un llibre i l’Emma, un altre. Els van agafant d’una taula preparada amb mim pensant en títols per a aquest grup de dones a qui ja coneixen tan bé (dos títols sobre la taula de Pilar Eyre, per exemple). L’Emma recomana el Viatge al país dels blancs, d’Ousman Umar, una novel·la autobiogràfica d’un jove que va fugir sol de Ghana quan era adolescent cap al "país dels blancs" que desperta moltíssim interès entre les dones: "Sí, el vaig veure per la tele, en el programa de llibres de La 2".
Una per districte
Malgrat ser un molt freqüentat refugi (molt més que) climàtic, el mes d’agost la biblioteca de la Trinitat Vella està tancada (per això volien que les veïnes marxessin carregades de llibres per a la seva absència). La ciutat deixarà "de guàrdia "una biblioteca per districte (en el cas de Sant Andreu, la de Can Fabra). Aquestes dones han de buscar alternatives aquest mes.
"De vegades vaig a Can Fabra, però la veig molt freda, massa gran; m’agrada més venir aquí", se sincera la Carme, que amb 82 anys és una de les usuàries més actives de la biblioteca i no es perd cap club de lectura des que van obrir l’equipament ara fa 12 anys. "Si no fos per equipaments com la biblioteca, estaríem tancades a casa, com feien les nostres mares", recorda aquesta dona, que fa de suport de la Núria i l’Emma, ja que ja ha llegit diversos llibres del tupperbook, com Via Morta, debut en la ficció d’Assumpta Montellà, una autora que és coneguda pels seus llibres sobre la maternitat d’Elna. "Me’l van regalar pel meu sant; el recomano molt".
La Paquita estudia anglès a l’escola d’adults del barri i acudeix a la biblioteca a estudiar. "Al meu edifici, qui no fa servir el trepant, té la tele molt forta, i aquí fa fresca i s’està tranquil", explica la dona mentre trasteja entre els llibres del tupperbook per decidir amb quin es queda.
Un llibre per a cada mal
Una de les activitats de la biblio que totes recorden va ser el Paralletramol 10 comprimits, 1 gram que van organitzar des de la biblioteca aquesta primavera. Una capsa de cartró gairebé idèntica a una de paracetamol, al lateral de la qual hi ha dues advertències: la primera, que llegir afavoreix la salut mental. La segona, que "no deixis per demà el que puguis llegir avui".
Notícies relacionadesAl revers de la caixa, la llista de malalties per a les quals serveix el paralletramol: tristesa, insomni, apatia, soledat, frustració... Dins de la caixa, cartronets de colors amb el nom de les malalties i un codi QR que porta a una recomanació literària. El QR d’"ansietat", per exemple, et porta a Una súper triste historia de amor verdadero, de Gary Shteyngart, traduïda per Ramón de España.
Al carrer, el sol escup foc, però l’Adela, la María i la Paquita estan fora de perill al seu particular refugi, on les històries no són només dins dels llibres. També són als passadissos, que omplen aquestes dones (i els seus nets).
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- Negociacions Turull i Nogueras es reuneixen amb el PSOE a Suïssa
- Conferència de Presidents Els dirigents autonòmics es lamenten per la falta d’acords
- Nomenament Borrell serà el nou president del ‘think tank’ barceloní Cidob
- Sánchez negociarà la quitació del deute autonòmic
- Apunt Campió nacional, perdedor global