De Palestina a Formentera

Prop de la mitjanit de divendres passat, a l’empara de la foscor, una petita embarcació va salpar de la costa de Tipasa. Aquesta ciutat algeriana, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco per les restes conservades de l’antiga colònia Aelia Augusta Tipasensium, també és un punt de sortida habitual per als migrants que emprenen el perillós viatge pel Mediterrani per arribar a la costa europea de manera irregular.

Tipasa és la ciutat de l’Àfrica que és més a la vora de Formentera. Estan separades per 233 quilòmetres de mar. Diuen que, quan hi ha dies clars, es veu la costa de Cartagena, més muntanyosa i interessant per als migrants, ja que els dona accés al continent. També més llunyana, a uns 300 quilòmetres. La sortida des d’aquest punt de la costa africana de travessies organitzades per màfies és cada vegada més habitual. Aquesta vegada, però, la peculiaritat estava en quatre dels seus ocupants. Una família palestina, fugida de Gaza, que va marxar amb aquesta embarcació després de travessar tot el nord de l’Àfrica per sol·licitar asil com a refugiats a Europa. Tres homes i una dona (casada amb un d’ells), que dissabte van arribar a la costa formenterenca. Segons fonts d’Estrangeria, van poder demostrar documentalment el seu origen, cosa molt estranya entre els migrants que arriben en situació irregular.

Fet insòlit

«És la primera vegada que rebem una alerta de palestins que fan servir les rutes migratòries amb l’Estat espanyol», confirma el fet insòlit Helena Maleno, fundadora i directora de l’organització Caminant Fronteres.

Aquest col·lectiu, que treballa pels drets dels migrants, té un telèfon per a persones en risc al mar i un altre d’atenció a les famílies. «Un familiar d’aquestes persones es va posar en contacte amb nosaltres per indicar-nos que havia sortit una embarcació des de Tipasa a les 23.00 UTC i que hi anaven quatre persones d’origen palestí, entre elles una dona, que formaven part de la mateixa família, i ens trucava preocupat sobre el seu destí», explica Maleno.

Al rebre la trucada, l’organització va avisar els serveis de Salvament Marítim per comprovar si l’embarcació havia sigut rescatada al mar. Els serveis de seguretat i salvament els van donar la bona notícia: havien sigut rescatats i es trobaven bé. La trucada va ser sorprenent. «En aquest telèfon hi rebem alertes de tota la gent que travessa les rutes migratòries per mirar d’arribar a Espanya, tant la ruta atlàntica com la del Marroc i la d’Algèria. I no teníem constància de ningú que arribés des de Palestina», assenyala. Caminant Fronteres treballa en aquestes rutes des del 2002.

Expressa la seva preocupació per aquesta situació, «ja que els palestins són potencials refugiats i demandants d’asil», apunta, mentre assenyala que és una mostra de «la diversitat de procedència de la gent que creua la ruta algeriana. Des de l’any passat, però sobretot aquest any». Indica que fins fa un parell d’anys el perfil dels migrants que sortien de les costes d’Algèria era el de nacionals del mateix país, principalment joves. «Ara hi ha nacionalitats molt diverses, de persones que són potencials refugiats i demandants d’asil que provenen de conflictes molt durs».

Ruta ‘invisible’

Notícies relacionades

Les poblacions de linx ibèric d’Espanya i Portugal trenquen el seu aïllament i aconsegueixen connectar-se

La contaminació que més afecta els nens és l’acústica

Moltes d’aquestes persones «han passat abans per Líbia i per Tunísia, on la repressió contra els negres en particular i els migrants estrangers en general és molt dura. Els persegueixen i fins i tot els traslladen i abandonen al desert», afirma Maleno.

Per això «busquen una ruta com l’algeriana, que arriba a les Balears, i també a Múrcia i a Almeria». Així, assenyala que la diversitat de nacionalitats es dona sobretot a la ruta que porta a les Balears. Una ruta invisible fins no fa gaires anys, més llarga i complicada, i que l’activista assenyala que «s’està deixant per a la gent que arriba a Algèria en trànsit i no per a la del país d’origen». En el cas d’aquests quatre palestins, Maleno indica que el risc i la despesa econòmica ha d’haver sigut enorme. Espera que els brindin una protecció molt especial i un acompanyament psicosocial adequat a la tragèdia que han viscut».