Les ciutats més verdes redueixen la taxa de mortalitat de la població

Gairebé la meitat de la població europea viu en ciutats, així que no és estrany que cada vegada hi hagi més estudis centrats en esbrinar com crear entorns més sans per als ciutadans, més sostenibles amb el planeta i, sobretot, més resilients davant els impactes climàtics. Un nou estudi liderat per l’ISGlobal ha analitzat gairebé mil urbs del continent per esbrinar quins són els models de ciutat més beneficiosos. Els resultats són plens de matisos però, tot i així, apunten a una clara certesa: les ciutats més verdes redueixen els nivells de contaminació, esmorteeixen l’impacte de la calor urbana i rebaixen les taxes de mortalitat de la població.

El treball, publicat a la revista The Lancet Planetary Health, s’ha centrat en analitzar la configuració de gairebé mil ciutats europees en funció, per exemple, de si eren més o menys compactes, la seva densitat de població i la presència d’espais verds. En cada cas també es van analitzar variables com l’empremta de carboni, els nivells de contaminació, l’impacte de la calor urbana i les taxes de mortalitat. Segons assenyala l’anàlisi, les metròpolis amb més espais verds i menor densitat de població són aquells on es registra menys trànsit, menys contaminació, menys extrems de calor i menys mortalitat. És el cas, per exemple, de Hèlsinki, Rennes, Aarhus i Estocolm.

Els experts també destaquen el potencial de ciutats compactes com Barcelona, Milà, París i Basilea, on es donen altes densitats de població en espais relativament reduïts. Les anàlisis realitzades apunten que la configuració d’aquestes metròpolis permet crear espais més "saludables i sostenibles" ja que, per exemple, facilita la mobilitat a curta distància, ja sigui gràcies a les xarxes de transport públic, els carrils per a ciclistes i els recorreguts per als vianants. Tot i així, l’elevada concentració de trànsit rodat, els alts nivells de pol·lució atmosfèrica, l’impacte de l’efecte illa de calor urbana i l’escassetat d’espais verds suposen un "important repte" de cara a convertir-les en espais sostenibles.

Possibles solucions

Notícies relacionades

El menor ingressat a l’UCI a Manresa per tètanus fa gairebé un mes que està hospitalitzat

El Govern rebutja reunir-se aquest dimarts amb els sindicats de la vaga de docents a la UB per reobrir la negociació

Llavors, ¿què podem fer per garantir que les ciutats on vivim siguin més sostenibles i saludables? Doncs bé, segons explica l’investigador Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa de clima i salut urbana de l’ISGlobal i autor principal de l’estudi, "no existeix una solució única". "Cada ciutat ha de realitzar estudis específics basats en les seves pròpies característiques", comenta l’especialista.

Les receptes plantejades en aquest treball passen per dues línies d’actuació. D’una banda, els experts demanen "reduir la dependència del cotxe", així com prendre mesures per minimitzar els nivells de contaminació. Per exemple, amb la creació de "barris de baix trànsit o sense cotxes". D’altra banda, els especialistes suggereixen implementar mesures que facilitin l’accessibilitat a peu i les oportunitats d’interacció social als barris. També es reclama l’aplicació de "solucions innovadores" com les superilles, així com la plantació d’arbres i la construcció de teulades i façanes verdes.