Cristina de Middel: "La gent consumeix cada vegada més imatges, però no les sap llegir"

Magnum Photos, l’agència creada el 1947 per Robert Capa, és Premi Princesa d’Astúries de la concòrdia 2024 "per la seva icònica i exigent tasca de fotoperiodisme rellevant de la seva època i per contribuir amb això, a través de la imatge, a elevar la consciència de la humanitat". Compta amb oficines centrals a París, Nova York i Londres, i amb una xarxa d’agents col·laboradors. Des de l’any passat, Cristina de Middel (Alacant, 1975) és la seva presidenta.

¿Com valora el premi?

És un suport i un reconeixement, un impuls a un món com és el del fotoperiodisme que està molt amenaçat per la crisi de fe en la imatge i en la informació. És reconèixer la lluita i el treball per la independència, reconèixer un treball seriós, fet amb temps, i reconèixer no haver caigut en el frenesí del tot ràpid. És també un premi que arriba en un context en el qual la intel·ligència artificial amenaça de conduir la fotografia al penya-segat.

¿Com aconsegueix Magnum compatibilitzar el seu valors fundacionals i la viabilitat empresarial?

Magnum ha de donar pa a tots els seus empleats i a les seves famílies. Aquesta és una capa, però n’hi ha una altra. És una institució, per la història, pels fotògrafs que l’han format. La gestió de l’agència no pot contradir els seus valors. Cal aconseguir un equilibri.

¿Quina diria que és la principal amenaça contemporània per al fotoperiodisme?

És moment d’adaptació. La gent consumeix cada vegada més imatges, però no necessàriament les sap llegir i desxifrar. Fa falta un procés d’alfabetització visual. Les plataformes en les quals es comparteixen no fan més que reafirmar les mateixes creences, la tendència a la polarització... Tot això està deixant el fotoperiodisme a mercè del que diguin les audiències.

A més de les pressions polítiques i econòmiques.

Notícies relacionades

Li cau una multa de 19.000 € per treballar unes hores sent jubilat: el cas que ho canvia tot

Narcopesquers: els altres vaixells que atraquen a les Canàries amb perill sanitari a bord

És molt estrany trobar-se un fotoperiodista alineat amb un poder polític. Jo no el conec. Magnum va ser fundada com una cooperativa de fotògrafs independents, per Robert Capa, Henri Cartier-Bresson, David Seymour i George Rodger... Actualment té 44 professionals en actiu; amb els que no exerceixen i els grans devem ser en total uns 90. Té una llarga història, de gairebé 80 anys, i continua sent una agència plena de vitalitat. Tenim moltes ganes de fer coses. Si fóssim un diari o una revista, hauríem de fer concessions, però no és així, treballem i col·laborem amb ells, però som una agència. La independència és un valor fonamental per als professionals de Magnum, la llibertat per fer una cosa o una altra, per donar la nostra pròpia visió de la realitat.

Quedem que no són bons temps per al fotoperiodisme.

El concepte de veritat s’ha diluït. Si vols construir una veritat, et donaran suport; si en construeixes una altra, també et creuran. Ens ho creiem tot, depenent del dia. Ser periodista avui és més difícil que fa 20 o 30 anys.