El control parental dels mòbils supera les famílies: "Sóc informàtic i no aconsegueixo esbrinar com el meu fill el pirateja"

Educar digitalment és una tasca titànica. Malgrat la bona voluntat, molts pares i moltes mares es mouen entre la mandra i la ignorància i es veuen superats. La nova llei de protecció digital del menor potser els ajuda.

El control dels pares supera  les famílies

El control dels pares supera les famílies

3
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Informàtic amb una feina d’alta responsabilitat tècnica en una empresa, el Javier P. reconeix que és "completament incapaç" de saber com el seu fill, que és un estudiant de 4t d’ESO, pirateja el sistema de control dels pares per passar més hores amb el seu mòbil i jugar al videojoc que l’apassiona.

La Teresa A., empresària, ha fet dos cursos de controls dels pares i un altre de ciberseguretat per tal de posar-se al dia sobre la vigilància de l’oci online de la seva filla, de 14 anys. "És molt complicat demanar-li a un nen que faci un ús responsable, seriós i serè d’unes aplicacions concebudes per ser addictives", explica aquesta mare.

El Nacho, comercial i pare d’una filla de 16 anys, afirma que pactar l’ús i els temps d’Insta (Instagram) i TikTok és "una guerra" diària. "Quan siguis vell, et posaré al teu mòbil Family Link (el control dels pares gratuït de Google, el més estès entre les famílies) perquè pateixis el que estic patint jo", li repeteix constantment la seva filla. I ho diu seriosament.

El Javier, la Teresa i el Nacho són tres exemples que confirmen que els controls dels pares actuals són farragosos i tenen forats. La nova normativa que cuina el Govern central per protegir digitalment els menors obligarà els fabricants a assegurar que tots els dispositius tinguin, de fàbrica, un sistema "senzill" de control dels pares. La futura llei crearà noves figures penals per evitar l’accés infantil a continguts inapropiats i les ultrafalsificacions amb IA. A més, elevarà de 14 a 16 anys l’edat per consentir el tractament de les dades personals, pas previ per registrar-se en una xarxa social.

"És una llei que té bones intencions, però serà molt difícil de complir. El principal problema és que els pares i les mares no som nadius digitals. Ens movem entre la ignorància i la mandra. No som capaços de posar en ordre els nostres propis ordinadors, com per controlar el mòbil dels nostres fills", sentencia el Nacho.

Alumna amb un expedient acadèmic brillant, la filla de Nacho no té problemes d’addicció a la tecnologia. Però reconeix que el que més li pot amargar al món és que li restin minuts de mòbil. "Ho viu com una punyalada. Si per ella fos, estaria hores, fins i tot dies sencers, a Insta. Els joves ja no parlen per telèfon. Ni tan sols per WhatsApp. Ho fan per Insta", explica el Nacho.

El comercial reconeix que la seva filla domina la tecnologia molt més que ell. "Fa unes presentacions amb PowerPoint per a classe que són increïbles. Jo seria incapaç de fer-les per a la meva feina. Suposo que aquesta és la part bona d’aquesta generació", acaba dient.

Notícies relacionades

Com el Nacho, la Teresa i el seu marit fa anys que parlen amb la seva filla, la Laura, sobre la part bona i dolenta de la tecnologia. "Quan era petita, no hi havia problema. Però ara té 14 anys i té més força l’impuls de ser com els altres nens". Com la filla del Nacho, la Laura sempre juga la carta de "les mares de les meves amigues sí que els deixen molt temps el mòbil".

Quan la Laura va començar a coquetejar amb l’smartphone la seva mare es va introduir "a l’apassionant món" dels controls dels pares. "He fet tres cursos de formació i pago 40 euros a l’any a una plataforma per revisar l’ús d’internet que fa la meva filla. Ella sempre busca una porta per on colar-se. No pateix addicció i continua traient bones notes, però es passa hores veient les webs de botigues de roba en lloc d’estudiar o jugar. És incapaç d’autoregular-se. No la veig madura. Hi ha nens que, si reben una bona educació digital, són capaços de fer-ne un ús responsable. Però la meva filla, no".