La nova norma europea de donacions inclourà la microbiota i la llet materna
Brussel·les preveu la creació en els pròxims anys d’un organisme que serà l’equivalent de l’Agència Europea de Medicaments en el camp dels trasplantaments. Catalunya, líder en aquest àmbit sanitari, aspira a acollir-ne la seu.
En els pròxims dies entrarà en funcionament el nou reglament de la Unió Europea (UE) per unificar els criteris de donació i trasplantaments de substàncies d’origen humà (sang, teixits i cèl·lules), així com per potenciar la seguretat. Però, a més de les citades, inclourà dues substàncies més: microbiota intestinal i llet materna. El reglament Soho (per les seva sigla en anglès) aspira a convertir-se en un organisme físic en els pròxims anys. "Serà l’equivalent a l’Agència Europea del Medicament (EMA)", va explicar ahir el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt), Jaume Tort. La seva ubicació encara es desconeix, però Tort va deixar entreveure que Catalunya, líder mundial en donacions i trasplantaments, lluitarà per acollir la seu. Avui se celebra el Dia Nacional del Donant.
Aquesta nova normativa, que regularà només la donació i el trasplantament de les substàncies d’origen humà (i no dels òrgans), pretén reforçar la protecció de la salut dels donants, dels receptors i de la seva descendència, així com facilitar l’accés i l’autosuficiència de tots els països membres de la Unió. La Generalitat, igual que la resta de governs autonòmics d’Espanya, haurà de designar i estructurar l’autoritat competent catalana en relació amb les substàncies d’origen humà. "Aquest reglament –va explicar Tort– classifica dues substàncies d’origen humà que fins ara no s’havien classificat: la llet materna i la microbiota intestinal".
Els trasplantaments de microbiota es poden fer en el cas de malalties intestinals com la de Crohn. Per la seva banda, la llet materna donada (a Catalunya hi ha el Banc de Llet Materna) contribueix al desenvolupament dels nounats de baix pes o que estan per sota de les 32 setmanes de gestació i tenen risc de patologia digestiva o intestinal, dèficit immunitari o una salut precària (sempre que la seva mare no els pugui alletar).
"Aquestes dues substàncies d’origen humà ara ja estan regulades. El reglament Soho el que fa és que es compleixin, a tot Europa, els criteris de seguretat. Tota aquesta activitat passarà a estar registrada i es farà biovigilància, és a dir, es vigilaran els efectes adversos i es controlarà la traçabilitat d’aquestes substàncies", va explicar Tort. Així, els països membres hauran de reportar a Europa tota l’activitat amb aquestes substàncies.
L’activitat de donació d’òrgans i teixits a Catalunya continua a l’alça el 2024, amb una taxa de donació interanual que des de començament d’any se situa en els 51,5 donants per milió de població. "Si mantenim aquesta xifra a finals d’any, podrem superar 50 donants per milió de població, quan fa pocs anys el repte era superar els 40", va destacar el director de l’Ocatt.
Superar els 50 donants per milió de població suposa doblar la taxa de països com França (26 donants per milió de població) i Itàlia (25), i fins i tot deixar molt enrere països com el Canadà (21), el Regne Unit (20), Austràlia (17) i Alemanya (10). La mitjana de la UE són 21 donants per milió d’habitants. Només els EUA, amb una mitjana de 45 donants per milió d’habitants (a causa de la crisi dels opiacis), se situen relativament a prop de la xifra aconseguida per Catalunya i de la de tot Espanya (51 donants per milió de població).
Un augment del 17,8%
Entre el gener i l’abril del 2024, Catalunya va obtenir 152 donants cadàver reals, xifra que suposa un 17,8% més dels obtinguts en el mateix període del 2023. Es tracta d’una donació que es comporta de manera diferent segons el tipus de donant. Així, mentre la mort encefàlica (cerebral) mostra una tendència a la baixa o a l’estabilització (58 donants durant l’inici d’any, igual que l’anterior), la mort en asistòlia (cardíaca) augmenta un 32,4%: 94 donants enfront els 71 de l’any passat.
"Fa tres anys que, a Catalunya, l’asistòlia és el tipus de donant predominant i cada vegada la distància entre una [per mort encefàlica] i l’altra [per mort en asistòlia] és superior", va dir Tort. "Equips professionals de coordinació de trasplantaments altament preparats, programes d’asistòlia presents als 24 hospitals autoritzats o la donació post PRAM [després d’una eutanàsia] són exemples que expliquen aquesta realitat", argumenta el director de l’Ocatt.
El consentiment a la donació se situa entorn del 80%, una xifra que l’Ocatt vol millorar acostant la donació a àmbits extrahospitalaris, com l’atenció primària o els centres educatius.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Informe La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai
- ‘El Correo de Andalucía’ celebra 125 anys de vida
- Vida més enllà del dol