Venus tindria volcans actius i rius de lava a la seva superfície

Venus està, astronòmicament parlant, a tan sols quatre passes del nostre planeta, i tot i així continuem sense saber exactament què passa en aquest infernal veí. Durant dècades, l’espessa atmosfera d’aquest planeta ha impedit veure què s’amaga sota els densos núvols d’àcid sulfúric, les pluges àcides i els intensos vents que envaeixen les capes altes del nostre veí solar. Ara, gràcies a una nova anàlisi de dades obtingudes als anys 90 gràcies a la nau espacial Magallanes, un equip d’astrònoms acaba de recopilar l’evidència més clara fins a la data d’un sorprenent fenomen que es produeix a la superfície del planeta. Venus no només té volcans actius sinó que, a més, tot apunta que fins i tot podria tenir fluxos de lava recents corrent per les seves terres.

Notícies relacionades

Gairebé la meitat dels aspirants suspenen les proves per accedir als graus d’Educació Infantil i Primària

Mansour Gueye, el senegalès que després d’una dura travessia en pastera va acabar vivint a Espanya: "No es pot jutjar ningú pel color de la pell, soc aquí per guanyar-me la vida"

Són diversos els estudis publicats en els últims anys sobre el vulcanisme venusià. Al principi es va especular que aquest planeta podria haver tingut una intensa activitat volcànica en les seves albors, com molts altres mons del Sistema Solar, però que ara estaria més aviat inert. Més endavant, es van començar a trobar indicis sobre moviments volcànics recents. Un compendi d’informació recopilada fa ja 30 anys, per exemple, va mostrar l’existència d’una fissura volcànica a la superfície de Venus que va duplicar la seva mida en tan sols vuit mesos i que, segons els experts, podria haver estat plena de lava.

Les proves aportades en aquesta última anàlisi, publicada ahir a la revista científica Nature Astronomy, van fins i tot un pas més enllà. La informació captada per la nau espacial Magallanes apunta a l’existència de fluxos volcànics actius en almenys dos punts de la geografia venusiana. D’una banda, al flanc occidental de la muntanya Sif Mons. I d’altra banda, a la plana Niobe Planitia, ubicada a l’hemisferi nord del planeta.