L’augment del nombre d’alumnes conflictius tensa les aules

L’adolescència és una etapa complicada, però no tots els adolescents són complexos, una etiqueta educativa que agrupa només determinats xavals i xavales. En la primera escala d’aquesta classificació –la menys preocupant– hi ha els alumnes negatius, que són els que es neguen a fer alguna cosa a classe. "És normal que desafiïn i no s’ajustin a la norma", explica el divulgador.

Rere els negatius hi ha els disruptius: se salten la norma i influeixen negativament en els altres. Fins aquí, tot relativament normal. Les dues últimes escales són les més perilloses, línies vermelles que mai s’han de deixar passar per alt: els desafiadors i els que practiquen actituds delictives.

Els desafiadors són els que, enmig de l’aula, etziben al professor: "¿Què passa si no em dona la gana de fer això que manes?". "No només trenquen la norma, sinó que desafien i tracten d’invalidar o ridiculitzar el mestre", explica Rodrigo. L’actitud delictiva –l’última de l’escalafó– és la que inclou potencials faltes o delictes. Per exemple, agredir, amenaçar, acorralar, insultar, escopir o robar al professor.

Violència de diversos tipus

A Espanya, el 25% dels professionals de la docència asseguren que, en algun moment de la seva carrera, han patit violència física, psicològica o digital en el seu lloc de treball. Així ho revela l’últim Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació, en què les dades espanyoles van ser obtingudes per Comissions Obreres (CCOO). L’estudi posa de manifest que el 40% dels professionals de la docència han acudit l’últim any al metge per patir símptomes d’ansietat, depressió o estrès. El percentatge és similar al de França (48%) però molt diferent del del país que més ben parat surt en l’últim informe PISA: el Japó (17%).

Fa 15 anys, el 60% dels docents reconeixien que, malgrat tots els problemes, s’esforçaven en la seva professió. Aquest percentatge ha baixat avui al 25%, segons l’informe El professorat a Espanya 2023, de la Fundació SM. Fa 15 anys, només el 2% dels professors reconeixien que vivien el seu ofici amb indiferència. Avui es dispara fins al 38%.

Fill de professora, el cineasta Thomas Lilti recrea les misèries del dia a dia en un institut mitjà, ni complex ni d’elit, a Los buenos profesores, estrenada el 17 de maig. En la pel·lícula, els docents han de lidiar amb la desmotivació acadèmica dels xavals i la seva pròpia. "No es tracta de dir que els professors són herois, sinó que cal cuidar-los. ¿Com podem trobar sentit a una professió tan especial però cada cop més menyspreada, empobrida i degrada?", es pregunta el director.

De fet, a Espanya, el 84% dels docents pensen que la seva professió està poc valorada socialment, un percentatge similar al dels seus col·legues francesos, explica Rafa Páez, responsable de la secretaria de Salut Laboral de CCOO. Segons la seva opinió, revertir la situació i fer que les aules no siguin una trinxera diària passa per reduir la jornada lectiva, disminuir les ràtios i augmentar el personal dedicat a l’orientació.

La professió amb més baixes

"No és casualitat que la docència sigui la professió amb més baixes laborals", destaca el pedagog López Murria, professor en la unitat terapèutica Acompanya’m de l’Hospital Sant Joan de Déu. L’experiència de Murria l’ha portat a escriure Educar en flames, manual de supervivència per a famílies i docents (Temas de hoy), en el qual ofereix claus per fomentar el bon clima escolar.

En opinió de Murria, el professorat que "sap i pot" establir un vincle afectiu amb l’alumnat té molt guanyat de cara no només a millorar el clima escolar sinó a fer disminuir el fracàs escolar. No es tracta de ser amics, sinó de preguntar "¿com estàs?" o d’acordar amb ells i elles la data del pròxim examen, proposa. "Tenir sentit de l’humor és un plus fabulós. No s’ha de ser el més gracioset, però sí riure amb ells, no d’ells", reconeix l’expert, que assegura que una aula no es pot convertir en una família feliç (perquè no ho és) però sí en "un entorn de confiança, una cosa molt valuosa per a la salut mental i per a la convivència".

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Una altra de les receptes incloses en Educar en flames és fugir de l’efecte Pigmalió, que implica mirar amb confiança i entusiasme només els alumnes i alumnes que responen bé acadèmicament. Cal mantenir una actitud favorable amb tots, i no només amb els més disciplinats i amb els que treuen millors notes. "Com millors expectatives tinguis cap a la persona que eduques, més autoestima i opinió tindrà de si mateixa", acaba dient.

Tant Murria com Rodrigo demanen a les famílies que juguin en el mateix camp que el centre escolar. "Els pares s’han de posar al costat de l’institut. Així el noi es veu en un atzucac i acaba per acceptar la norma i aprèn que la vida, de vegades, és injusta. De l’altra manera, el professorat es queda sense armes", asseguren. A més, les expulsions dels alumnes més disruptius no serveixen de res. "Són un fracàs del sistema i tenen poca incidència educativa. En lloc d’això, es pot decidir que el xaval es quedi al centre, però fent una altra activitat, des de recollir les fulles del pati fins a ajudar amb els alumnes més petits. Però és clar, això exigeix mitjans i recursos", destaca l’orientador. López Murria afegeix que els crits tampoc porten res de bo. "Quan crides no ensenyes, acolloneixes", resumeix l’expert.