David Mascort: "El nostre model no és omplir Catalunya de dessalinitzadores"

¿Per què han decidit permetre als municipis que obrin piscines?

El canvi climàtic ha arribat i és evident que per a molts d’aquests municipis no omplir les piscines pot ser un problema.

El decret també deixa marge a les piscines particulars i turístiques, si s’obren al públic.

No és la intenció. El text està pensat perquè un municipi sense piscina pública pugui declarar la d’una casa de colònies o d’un club esportiu com a refugi climàtic.

Alguns ajuntaments afirmen que no ho podran gestionar.

Confiem que els consistoris seran prou responsables i no començaran a declarar els hotels com a refugis climàtics.

L’oposició amenaça de tombar el seu decret. ¿El modificaran?

No. Els ajuntaments poden adaptar el pla municipal d’emergència i introduir piscines com refugis climàtics, ja està. És molt fàcil de fer. Nosaltres no hem de posar-ho més fàcil o més difícil.

Certs alcaldes també els reclamen eliminar les multes.

Exactament no demanen això. Reclamen que abans de rebre una multa se’ls adverteixi.

¿I es farà?

No. La normativa no ho permet.

Però pel que fa a uns altres aspectes el Govern sí que ha modificat la normativa del Pla Especial de Sequera.

Hem treballat amb la Federació Catalana de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis i ens hem posat d’acord en diversos punts. Ara, abans de sancionar analitzarem tres mesos de consum en lloc d’un i a més permetrem als ajuntaments pagar la multa a terminis.

Fa poc va anunciar un acord amb el Govern per traslladar aigua en vaixells. ¿Per què han canviat d’opinió i aposten per les dessalinitzadores mòbils?

Fa mesos que treballàvem en la possibilitat d’una gran dessalinitzadora flotant a Barcelona perquè la solució dels vaixells no era la millor. Era massa cara i aportava menys aigua.

¿Què respon als partits i entitats que han criticat l’anunci?

Són els mateixos que critiquen que fem pous o qualsevol acció per obtenir recursos. Són mesures puntuals que activem només en casos d’emergència.

¿És sostenible econòmicament i ambientalment?

Passa el mateix que amb les dessalinitzadores de terra. L’aigua surt més cara, però és millor que portar-la en vaixells. No tindrà conseqüències ambientals per a l’ecosistema marí. S’ha de pensar que la dessalinitzadora flotant de Barcelona serà escalable. En cas que funcioni, podrem augmentar-ne l’aportació d’aigua.

¿S’ha de contenir la demanda d’aigua, a part de gestionar l’oferta?

És clar. De fet, les nostres restriccions afecten la demanda. Per aquesta raó vam convocar la taula nacional de l’aigua: per analitzar com podem fer el mateix consumint menys. Centrar-ho tot en augmentar l’oferta seria més fàcil.

¿Per què més fàcil?

Podríem instal·lar dessalinitzadores a tota la costa i final del problema. Però el nostre model no és omplir el país de dessalinitzadores. La solució és disposar de l’oferta necessària i treballar amb la demanda.

¿És viable, aquest model, per a les empreses?

El conjunt de l’economia i la ciutadania han d’enfocar l’ús de l’aigua d’una altra manera. Moltes indústries i activitats econòmiques que fins ara mai s’ho havien plantejat ara han realitzat inversions per ser més eficients que mai. I destaco el treball fet per l’agricultura en aquesta direcció.

¿La proposta d’interconnexió per traslladar aigua de l’Ebre a Barcelona ha estat sobre la taula del Govern?

L’hem estudiat, és clar. Però no necessitem transvasar aigua de l’Ebre. Si estem en contra de traslladar aigua de l’Ebre a altres llocs d’Espanya, ¿com recolzarem portar-la fins a Barcelona?

¿Mai s’ho van arribar a plantejar seriosament?

No.

¿Per què?

Sabem que altres organitzacions i partits no ho comparteixen, però nosaltres partim d’un principi bàsic: cada conca, la seva aigua. I ho estem demostrant al Ter. Mai havia baixat tan poca aigua del Ter cap a Barcelona.

Llavors, ¿es manté ferm en el pla de regenerar i potabilitzar al Besòs (acumula retards), a més d’instal·lar les dues noves dessalinitzadores?

Sí. Si som capaços d’arribar a produir els 400 hectòmetres que consumeix la regió metropolitana i som eficients, podrem fer més amb menys recursos. I així d’aquí cinc anys ja no requerirem la dessalinitzadora flotant.

¿Creu que s’ha fet tot el que estava a les seves mans a l’hora de gestionar la sequera?

Sí. Estic content del que hem fet, tot i haver hagut de gestionar la pitjor sequera de la història. Tot i que segurament si s’hagués avançat en algunes infraestructures pendents des de fa molt temps, ara estaríem millor, això segur.

¿I què pensa de la resposta de la ciutadania?

El consum d’aigua s’ha reduït. Això demostra que la gent, les empreses i les entitats econòmiques de Catalunya han entès que l’aigua és un bé finit.

¿Hi ha algun avenç en la contaminació dels aqüífers?

En les últimes dues fotos que envia Europa, Catalunya ja no apareix com un dels punts vermells. Perquè fa anys que s’estan fent les coses bé. És cert que havia existit un cert descontrol. Però ara vigilem amb GPS on acaben les dejeccions ramaderes. La contaminació dels aqüífers es reduirà, però és un procés lent.

¿Quan ho veurem?

En pocs anys veurem millores. Un altre repte és aprofitar aquestes dejeccions i convertir-les en energia.

¿Això es pot aconseguir sense haver de frenar el creixement de les macrogranges?

No m’agrada aquesta denominació. Però les restriccions existeixen i el sector ramader cada vegada fa les coses millor.

¿És sostenible que a Catalunya hi hagi més porcs que no persones?

Catalunya haurà de reflexionar un dia si ha de ser el productor de no sé quants milions de porcs per a molts països. Com passa amb tots els negocis, quan no acaba de funcionar, es reorienta, i és cert que molts d’ells reorientaran el seu negoci cap a la proteïna vegetal.

¿Ha funcionat bé que una mateixa conselleria comparteixi medi ambient i agricultura, ramaderia i sector forestal?

Sí. Durant etapes anteriors hi havia una guerra contínua. Ara hem aconseguit que es mirin a la cara i s’entenguin.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

¿Els agricultors estan d’acord amb això?

En el gran moment de la revolució pagesa, una de les reivindicacions era canviar el nom del Departament i recuperar la paraula agricultura. Jo els vaig preguntar: "¿Amb les mateixes competències que ara o tornem a separar conselleries?". I la resposta va ser unànime. Van dir que volien l’ACA dins de la conselleria d’agricultura. Amb les competències separades la sequera s’hauria gestionat a cop de volant.