Unes 100.000 persones amb mobilitat reduïda viuen atrapades a casa

El nou organista de la catedral de Lleó pateix assetjament de diversos conveïns que dubten de la seva professionalitat perquè li falten dos dits de la mà dreta. Una dona invident no va poder pujar a un taxi perquè anava amb el seu gos guia. Una companyia d’assegurances va cobrar una taxa nul·la a una clienta per tenir una malaltia mental. Una nena no va poder veure res al concert d’Aitana: li va tocar asseure’s al final del recinte per tenir mobilitat reduïda. Un espectacle a Terol es burlava de les persones amb acondroplàsia i El hormiguero va dubtar de la capacitat d’una candidata sorda que es va presentar a les eleccions municipals. Aquestes són tan sols algunes de les 140 vulneracions que el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) va registrar en el seu estudi anual sobre drets humans amb aquest col·lectiu. "Tenim una legislació d’avantguarda que no es compleix, hi ha un problema d’eficàcia i de presa de consciència", denuncia Gregorio Saravia, delegat de drets humans per a la Convenció del CERMI.

Sense poder sortir de casa

Cada any, el CERMI, plataforma estatal que reuneix més de 8.000 associacions de persones amb discapacitat, elabora un informe sobre com es compleix a Espanya la convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat. Aquest any el text recull 140 denúncies o incompliments, 61 propostes de millora i 42 avenços. "Ens queda molt per fer, encara hi ha una important bretxa respecte a les persones amb discapacitat a Espanya", lamenta Saravia.

La secció que acumula més denúncies i incompliments té a veure amb l’àmbit de l’accessibilitat. "A Espanya hi ha 100.000 persones que estan preses a casa seva perquè no poden sortir", explica Saravia. Són persones que requereixen ascensors, rampes o elevadors, però els seus veïns no poden, o no volen, costejar les obres que els permetrien sortir de casa. El 70% dels immobles a Espanya no són accessibles, quantifica l’informe. "Amb la llei de vivenda hem perdut una oportunitat per tractar aquest tema i donar subvencions i ajudes als veïns que no poden costejar aquests sistemes per garantir vivendes dignes per a tothom", explica Saravia.

Però les vivendes no són l’únic lloc on s’infringeix el dret a l’accessibilitat. Hi ha denúncies d’hotels, restaurants, catedrals, cines, teatres, edificis públics (com la Subdelegació del Govern a Alacant) i col·legis electorals (que el 28M van obligar diverses persones en cadira de rodes a haver de votar al carrer). El 22% de les estacions de tren no estan adaptades tot i que la normativa els hi obliga. A Madrid, per exemple, el 50% d’esglésies, el 46% de consultoris mèdics, el 32% de les farmàcies i el 18% d’escoles incompleixen la normativa d’accessibilitat.

L’informe també assenyala els dèficits que pateixen les persones sordes, que reclamen presència de la llengua de signes en informatius i telenotícies. També es queixen que algunes administracions no permeten fer oposicions amb audiòfons i destaquen el cas d’una nena sorda a Sevilla que va haver d’esperar un any i mig per comptar amb un traductor en llengua de signes a la classe.

Educació de qualitat

Precisament un altre focus de queixes és el poc suport educatiu que reben les persones amb discapacitat. "Segons l’ONU, l’educació ha de ser inclusiva i de qualitat, però a Espanya ens trobem dos problemes. Un, que hi ha un doble sistema que segrega els nens amb discapacitat, amb l’existència de les "escoles especials". L’altre, que els models inclusius no ho són perquè no tenen prou personal ni infraestructura", descriu Saravia.

Alguns casos concrets: dos menors amb síndrome de Down no van poder anar a l’escola durant mesos per falta de mitjans; als pares d’una nena amb la mateixa discapacitat se’ls va cobrar un "extra" a l’escola bressol pel seu diagnòstic, i alguns menors amb discapacitat van patir assetjament i ni l’escola ni l’entorn van ser capaços d’acabar amb la situació de violència.

Treball i pobresa

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Aquest suspens en política educativa porta a un altre en l’àmbit laboral. Les persones amb discapacitat registren el doble d’atur que la resta de la població. El número d’ocupats va ser del 35%, i la taxa d’ocupació, del 27,8%, 40 punts menys que les persones sense discapacitat. Els que treballen cobren 4.506 euros menys a l’any que la resta de la població: una bretxa del 17,8%, que s’agreuja entre les dones i les persones amb discapacitat intel·lectual, que no arriben als 14.000 euros a l’any. "Les empreses no faciliten ajustos en els llocs de treball, no es compleixen les quotes de contractació, hi continua havent acomiadaments amb treballadors que tenen una discapacitat sobrevinguda", segueix Saravia.

Aquest factor porta a una altra bretxa: la de la pobresa. El 2022, el 28,8% del col·lectiu amb discapacitat es trobava en risc de pobresa o exclusió social, davant el 18,3% de les persones sense discapacitat, puntualitza l’estudi. "És una situació molt preocupant, que s’arrossega dels dèficits educatius i laborals. Però és que a més les persones amb discapacitat han d’assumir moltes més despeses", incideix Saravia.