Gemma Ubasart: "El director de Mas d’Enric no és un cap de turc"

Vam considerar de manera coordinada i compartida que la gestió posterior de la crisi era millor que la fes una altra persona. Mas d’Enric ha viscut molta tensió a conseqüència de l’impacte emocional que suposa un assassinat i per l’impacte en els treballadors i en els interns. Els relleus en el sistema penitenciari són freqüents per facilitar la gestió en determinats moments. Paco Romero és una persona de gran vàlua professional i personal i passarà a ocupar càrrecs de direcció. No és un cap de turc, no és una responsabilització.

Durant els últims dies, s’han anat retirant presos de les cuines. Aquesta setmana, precisament, a Mas d’Enric. ¿A què es deu?

Hem dictat una instrucció per tornar a avaluar els interns que treballen en llocs amb materials perillosos, amb criteris psicològics, criminològics i d’avenç en la reinserció. És una capa de seguretat més. La decisió és de les juntes de tractament i de la direcció de cada centre. És necessari caminar cap a la seguretat de tots, però també cap a la percepció de la seguretat.

Li han demanat la dimissió. La seva i la del secretari general de Mesures Penals, Amand Calderó. ¿Pensa dimitir?

Seria la decisió més fàcil, però no la més responsable. No seria responsable que enmig d’una gran crisi, els màxims responsables de la política penitenciària se n’anessin a casa seva. No seria el més responsable per la gestió, ni pel manteniment i la defensa del model penitenciari català. Tenim la responsabilitat de continuar desenvolupant les iniciatives que puguin fer que el nostre sistema penitenciari sigui un èxit.

Creu que l’assassinat de Núria L., la cuinera de Mas d’Enric, ha sigut aprofitat pels sindicats per treure les seves reivindicacions de seguretat i laborals.

Hauríem de fer l’exercici de diferenciar un fet molt greu, però difícilment previsible, com va ser l’assassinat, que està sota investigació policial i judicial, dels reptes que tenim per millorar el clima social i el benestar emocional, de reduir les incidències i de millorar la seguretat. Però són dues coses diferents: una cosa és l’assassinat i una altra el repte de reduir les incidències als centres. En cada moment hi ha reptes diferents al sistema penitenciari: al seu dia van ser la droga i la sida. Ara tenim una part de la població penitenciària que no té referents fora i una part amb problemes de salut mental. A més, hi ha un nombre d’interns limitat amb vulnerabilitats acumulades, amb comportaments disruptius que requereixen un tractament especialitzat intensiu. Aquí el sistema si que té un repte.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

¿Això vol dir que els interns són més violents?

No, jo no faria una generalització. Els centres penitenciaris catalans actualment no poden comparar-se amb altres èpoques passades, ni tampoc amb altres sistemes o entorns. Tenim uns centres penitenciaris segurs on es pot treballar tranquil·lament la reinserció.