alteració del desenvolupament

Els trastorns de l’espectre autista pugen un 250% en una dècada

El col·lectiu exigeix més investigació, accés a l’escola inclusiva i atenció sanitària especialitzada. Uns 75.000 catalans tenen aquesta condició.

Ana Puig, la primera persona con autismo que trabaja de guía en el Monasterio de Pedralbes de Barcelona

Ana Puig, la primera persona con autismo que trabaja de guía en el Monasterio de Pedralbes de Barcelona / Zowy Voeten

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

El nombre de persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) ha augmentat un 250% a Catalunya i la resta del món en només una dècada. El TEA, que afecta ja un de cada 81 catalans (als EUA hi ha estudis que indiquen que afecta 1 de cada 34), és una alteració del desenvolupament que es manifesta, fonamentalment, en la comunicació i en els interessos. Uns 75.000 catalans tenen aquesta condició que, al seu torn, arrossega un gran infradiagnòstic (sobretot en dones). El TEA pot implicar una discapacitat intel·lectual, però no necessàriament. "És veritat que ara es diagnostica més i millor. Però això no justifica aquest augment de la prevalença. Estan augmentant els casos i no se sap per què", va explicar ahir Neus Payerol, presidenta de la Federació Catalana d’Autisme. L’entitat va organitzar una roda de premsa amb motiu del Dia Mundial de l’Autisme, que es va celebrar dimarts passat.

Segons la directora gerent de la federació, Marta Campo, "no hi ha més dades [entorn de l’autisme] perquè no s’investiga més". "Un 1,23% de la població catalana té algun grau d’autisme. Volem que això sigui prioritari de cara als pressupostos. No hi ha un cens de persones amb autisme", va reivindicar Campo. La Federació Catalana d’Autisme, que fa 10 anys que funciona, va clamar contra el "menysteniment" de l’Administració, que no ha desenvolupat encara "polítiques concretes". En tot aquest temps, van afirmar Payerol i Campo, no han aconseguit que les seves demandes "siguin escoltades".

Notícies relacionades

"Totes aquestes persones amb TEA arribaran als serveis. Però no tenen els mateixos drets. No tenim accés a la sanitat pública ni a l’escola inclusiva", va denunciar Payerol. Quant a la sanitat, la federació es queixa de la "poca formació" que tenen els professionals, que en moltes ocasions desconeixen com tractar les persones amb TEA (no existeix un protocol al respecte). Així, moltes famílies acaben recorrent a fundacions i especialistes privats.

En el cas de les dones, l’infradiagnòstic és encara més gran. Un 70% de les dones amb TEA es mantenen sense diagnosticar. Són adultes a qui no se’ls va detectar quan eren nenes perquè hi ha un important biaix de gènere en els diagnòstics mèdics de TEA, encara molt centrats en els símptomes que acusen els nens.

Temes:

Intel Autisme