La revolució educativa de la IA

Educació insta les escoles a canviar avaluació i metodologies. La guia sobre la intel·ligència artificial de la conselleria recomana introduir proves orals i incrementar el ‘feedback’ durant els treballs per intentar assegurar que els ha fet l’alumnat i no una aplicació.

La revolució educativa de la IA

Helena López

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La irrupció del ChatGPT a finals del 2022 va posar potes enlaire els instituts, en aquell moment ja molt tensats per l’omnipresència del mòbil. Una tecnologia, la intel·ligència artificial (IA), a l’abast de tots que resolia (i resol) tasques complexes amb un sol clic i per a la qual ni llavors ni ara existeix cap eina fiable per detectar si un text surt de la ment d’un estudiant o ha sigut elaborat amb programes avançats. Una preocupació que, igual que la generada pel poder disruptiu dels mòbils, va escalar a la conselleria d’Educació, que ha publicat i enviat a tots els centres una guia amb orientacions ("sense voluntat normativa ni prohibitiva", es remarca) en la qual es convida el professorat a acompanyar l’alumnat a conèixer l’ús d’aquesta tecnologia de manera conscient i crítica –ja que ja l’estan utilitzant, probablement de manera irreflexiva– i preveure la utilitat de la IA com a finestra d’oportunitat per aplicar metodologies que facilitin l’"aprenentatge significatiu" i la "construcció col·laborativa" del coneixement.

Entre els nombrosos documents citats per la guia La intel·ligència artificial en l’educació, orientacions i recomanacions per a l’ús en els centres –que molts docents estan aprofitant aquesta Setmana Santa per llegir amb calma, ja que els seus propis autors reconeixen que l’evolució de la IA és molt ràpida, per la qual cosa pot quedar desfasada aviat– és especialment útil la infografia 10 Metodologies i activitats per avaluar i aprendre amb la IA generativa publicada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en què es proposen accions concretes com introduir proves orals en el procés d’avaluació. Exemple d’això serien "vídeos de presentació que incloguin processos metacognitius per part dels estudiants, així com entrevistes per avaluar el contingut i validar l’autoria de l’alumne –apunta el text–. Unes proves, a més, que afavoreixen la personalització i enriqueixen el procés d’avaluació".

Contacte amb els alumnes

En la mateixa línia, el document de la UOC recollit en la guia del Departament es proposa incrementar el feedback al llarg del procés formatiu. La idea seria "establir diversos punts de contacte entre docent i estudiants (tant individuals com grupals) previ a l’entrega de l’activitat, de manera que es potenciï el caràcter formatiu de l’avaluació contínua i es vinculi el contingut dels treballs entregats al procés d’aprenentatge portat a terme", es detalla en la infografia. Així, el text aposta també per incloure en el plantejament de les activitats l’ús del ChatGPT: per obtenir una resposta a una pregunta determinada i que l’estudiant hagi de valorar l’aportació de la màquina i identificar-ne els punts febles; per distingir els aspectes més ben trobats, o per complementar el text generat, tot això de manera argumentada. És a dir, adaptar la docència per esquivar ChatGPT. Demanar-los una cosa que la màquina no pugui respondre.

Es tracta de propostes que casen amb la mirada competencial dels nous currículums, unes formes d’aprenentatge que valoren les proves PISA (els mals resultats de les quals fets públics al desembre van obrir un cisma que encara cueja) i que, malgrat que sobre el paper són les que s’haurien d’estar aplicant a tota la xarxa educativa, tots els indicadors apunten que encara no és així, com a mínim de manera generalitzada.

Un dels primers peròs posats sobre la taula per diversos docents consultats per aquest diari després de llegir aquests consells és que, per poder fer aquesta adaptació i seguiment constant de la feina de l’alumnat, el que necessitarien és temps. "El treball personalitzat, que tots defensem, requereix una baixada de ràtios. Amb el nombre actual d’alumnes per classe [la ràtio mitjana a l’ESO és de 28,5 alumnes per aula] és molt difícil portar a terme aquestes propostes", reflexionen. De fet, una enquesta recent elaborada per CCOO apuntava que el 62% de docents catalans atribueix els mals resultats de PISA a les elevades ràtios.

Malgrat que el pes del document d’orientacions recau en les oportunitats de la IA, dedica –com reivindicaven des de l’escola– un apartat als perills i desafiaments, que resumeix en set: privacitat, vigilància, manca d’autonomia, biaixos, confiança excessiva, bretxa digital i protecció de dades; riscos que s’emmarquen dins de l’Estratègia en Intel·ligència Artificial de Catalunya.

En la qüestió del biaix, aquesta nova guia –elaborada pel Grup de Treball sobre IA en Educació del Departament, en col·laboració amb professionals d’instituts i escoles i d’organismes com l’Institut de Recerca en Intel·ligència Artificial del CSIC– assenyala que hi ha molts exemples en IA, com demanar una imatge d’una persona intel·lectual a una aplicació de generació d’imatges i que el retorn sigui sempre d’homes blancs. A més, els documents que genera la IA –prossegueixen els experts– poden contenir imatges i visions distorsionades o "excessivament estereotipades", que poden ser discriminatòries o influir en les percepcions de la persona receptora.

Treball amb dades

Notícies relacionades

Més enllà de la docència, el document planteja també que el sistema educatiu es pot beneficiar en un futur pròxim de la IA com a suport per personalitzar els aprenentatges [posar l’alumne al centre, el mantra dels últims anys, o "per establir polítiques educatives a partir de la generació de coneixements del treball amb dades". Així, cita aspectes com la previsió d’intervencions, la detecció de perfils de professorat i de centres, i la millora dels processos administratius.

En paral·lel a la publicació de la guia, el Departament, conscient de com de vertiginosament ràpid avança aquest món, ha recollit aquest material, que va ampliant en la pàgina web IA en Educació, i ha creat quatre cursos de formació per a docents en què es remarca que de moment "la IA no va gaire més enllà que ChatGPT".