Presoners de les presons
Cap govern pot pretendre que mori un funcionari de presons i ningú n’assumeixi cap responsabilitat. Cap sindicat pot pretendre que la imminència d’unes eleccions li permeti confondre les seves legítimes reivindicacions i la seva exigència de responsabilitats amb la possibilitat de determinar les polítiques en un servei públic,que corresponen al poder polític, legislatiu i executiu.
Que la política penitenciària ha d’estar orientada a la reinserció és un mandat constitucional. No un caprici del secretari de política penitenciària ni de la consellera de Justícia. Que la política penitenciària és més cara i ineficient quan és merament punitiva no és bonisme, sinó un postulat que defensen els tories britànics. Això és el que està en joc aquests dies a Catalunya. El corrent general és recolzar cegament els funcionaris per desgastar el Govern d’Aragonès. És legítim, però els que aspirin a governar o els que ja han governat han de saber triar molt bé els que seran els seus companys de viatge.
Els funcionaris de presons tenen dret que els expliquin quins errors hi va haver en el sistema i en els protocols perquè assassinessin la Nuria. Tenen dret a exigir que si la Constitució exigeix polítiques de reinserció i el Parlament està a favor de la justícia restaurativa, han de dotar-los dels mitjans humans i materials per portar-ho a terme. I tenen dret a exigir interlocutors creïbles. Per això, si realment són conseqüents amb el seu paper, haurien d’acceptar la mediació que ha ofert el Col·legi d’Advocats. En cas contrari, demostrarien molt poca habilitat i donarien la raó als que els acusen de voler aprofitar-se de la situació només en benefici propi. Com que no és així, el més lògic és que s’asseguin i negociïn. I aquesta pista d’aterratge els ajudaria a guanyar credibilitat en una societat que, majoritàriament i en silenci, està d’acord amb la seva Constitució, malgrat que els únics que es fan sentir són els que vociferen contradient-la.
