"Ja treballem en teràpies a la carta contra el càncer de mama"

El càncer de mama és una malaltia molt prevalent i pot afectar dones de qualsevol edat. Ens arriben pacients molt joves, de 30 anys o menys, i d’edat més avançada, de més de 70 anys. La majoria de casos es diagnostiquen en un estadi molt precoç i podem plantejar diverses opcions de tractament. Tot i així, hi ha una minoria de casos que o bé arriben en estadis més avançats o bé es tracta de tumors molt agressius. Llavors l’escenari és més complicat.

Sempre s’ha dit que no hi ha un sol càncer de mama sinó molts. ¿Quin és el diagnòstic més comú que es troba?

El 75% dels càncers de mama que detectem són de tipus hormonal. És a dir, que responen a hormones com l’estrogen o la progesterona. El 15% restant dels casos es classifiquen com a triple negatiu. Es tracta de tumors molt més agressius i que requereixen un abordatge terapèutic diferent. Per exemple, amb quimioteràpies més potents o, segons s’ha plantejat recentment, amb immunoteràpies.

Abans deia que dues pacients amb el mateix diagnòstic de càncer de mama poden tenir evolucions diferents. ¿A què es podria deure?

És una de les preguntes que ens fem cada dia les persones que treballem en oncologia. Creiem que la resposta pot estar en qüestions de biologia bàsica. Per exemple, en determinades mutacions que presenta el tumor. O a les cèl·lules, teixits i vasos sanguinis que l’envolten (una cosa que es coneix com a microambient tumoral). Cada vegada hi ha més estudis que indaguen com aquestes característiques influeixen en l’evolució del tumor.

¿Per què hi ha tractaments que resulten molt efectius per a algunes pacients i no per a d’altres?

Aquesta és un altre dels dubtes que més em plantejo a la consulta. Hi ha pacients que responen molt bé i d’altres que no. En els dos casos necessitem entendre per què es produeix aquest fenomen. En els casos en què va bé, volem entendre quines característiques afavoreixen aquesta resposta i fins a quin punt podem reduir el nombre de tractaments aplicats. I en els casos en què no funcionen, també necessitem entendre què està passant i quines altres vies podem explorar.

¿I què passa quan una pacient desenvolupa una resistència al tractament?

Aquesta és una de les qüestions que ens disposem a investigar en aquest projecte. Volem entendre per què hi ha algunes pacients que no responen a tractaments que en d’altres sí que funcionen. Per exemple, els casos de càncer de mama de tipus hormonal, que presenten metàstasis i que no responen a tractaments convencionals. El nostre objectiu és entendre per què passa, trobar noves dianes terapèutiques i plantejar tractaments alternatius com, per exemple, teràpies personalitzades com les immunoteràpies CAR-T.

¿En què consisteixen aquests abordatges alternatius que plantegen?

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Ja estem treballant en teràpies a la carta contra el càncer de mama. S’està estudiant l’ús d’unes immunoteràpies personalitzades en què s’utilitzen els limfòcits de la mateixa pacient (és a dir, parteix de les cèl·lules del seu sistema immunitari) perquè ataquin les cèl·lules canceroses. Aquestes eines, conegudes com a CAR-T, ja s’estan utilitzant en altres malalties com la leucèmia i ara comencen a plantejar-se per fer front a tumors sòlids com el càncer de mama. Els primers assajos de laboratori estan donant resultats molt esperançadors i en breus esperem posar en marxa algun assaig clínic amb voluntàries.

¿Quan creuen que tindrem una immunoteràpia efectiva i disponible per a les pacients que ho necessiten?

És complicat donar una data. La ciència està avançant molt en el tractament del càncer de mama però encara falta molt perquè aquestes teràpies innovadores arribin a les consultes. Sent optimista diria que tenim anys, potser dècades, per davant fins a aconseguir que aquests tractaments siguin accessibles. Per a això necessitem molta investigació, molta inversió i, sobretot, molta col·laboració. Per sort, les pacients són les primeres que es presten a participar en aquestes investigacions. Totes volen aportar el seu gra de sorra per millorar l’estudi d’aquestes malalties i accelerar la recerca de tractaments.