Empresaris amb propòsit públic

1
Es llegeix en minuts
Isak Andic, en un acte del IESE el març passat.

Isak Andic, en un acte del IESE el març passat. / ARXIU / JOAN CORTADELLAS

Isak Andic és un home reservat, jueu d’origen sefardita, nascut a Turquia el 1953 i establert a Barcelona des dels 14 anys. Amo de la cadena Mango i empresari per vocació, va aixecar un imperi del no-res, allunyat de la vida pública i dels mitjans. El vaig conèixer el 27 d’abril del 2006.

L’única fotografia que existia d’ell prèvia a aquell dia era de 10 anys enrere. Però aquell dijous a les sis de la tarda, Banco Sabadell celebrava la primera junta des que Andic era membre del consell d’administració. Els periodistes que seguíem el banc en Expansió, el diari on jo treballava llavors, sabíem que en les seves juntes els consellers pujaven a l’escenari. Vam anar al Pavelló Municipal d’Esports de Sabadell i allà vam descobrir el rostre d’Andic, malgrat que va voler amagar-se intercanviant el cartell que portava el seu nom amb un altre conseller. El vam fotografiar, davant de 673 accionistes del banc, en una de les imatges més buscades.

A partir d’allà la seva exposició pública va anar a més, igual que la seva implicació social, tot i que sense donar entrevistes. Va aconseguir estabilitzar la seva empresa, que havia viscut anys incerts després d’un creixement excessiu i després de veure’s sacsejada per l’esclat de la bombolla immobiliària, la crisi del 2008 i la pandèmia. Tampoc els seus negocis en banca i en totxo havien anat gaire millor.

Notícies relacionades

La professionalització de la gestió, allunyada de la família, ha donat els seus fruits i Mango ha anunciat aquesta setmana que ven i guanya més que mai.

El canvi experimentat per Andic és certament edificant. Espanya necessita uns líders empresarials visibles i transparents, amb bona reputació, amb propòsit públic i amb narrativa pròpia. Líders responsables i implicats amb les comunitats on operen, amb el medi ambient i amb clients, empleats, proveïdors i accionistes. Líders que reten comptes, tornen a la societat part del que li ha donat i poden convertir-se en referents per a les noves generacions.