Barcelona té la capacitat de convertir-se en una ciutat referent en tecnologia i innovació a Europa

Fa molts anys que es parla de digitalització a Espanya. Fa dues dècades es va realitzar el primer pacte polític i institucional amb referència a la tecnologia. En aquell moment s’havia de donar resposta a elements com la infraestructura, l’accés a la fibra òptica per evitar biaixos dins de la societat i aspectes relacionats amb la firma digital, de la qual avui tothom parla. Aquests van ser els primers reptes tecnològics i digitals a què es va fer front al nostre país.

Les ciutats són cada vegada més competitives a nivell de connectivitat i digitalització. Barcelona ha sigut pionera en diferents àmbits i, actualment, és un referent dins del país i d’Europa perquè reuneix importants empreses del sector. Tot i així, falta camí per fer per convertir-la en una ciutat rellevant i necessària en temes de transformació tecnològica. Per parlar de tot això, EL PERIÓDICO va organitzar una taula rodona on van participar Jordi Valls, quart tinent d’Alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme; Antoni Llíria, Sales Director de Cellnex; Mercè Conesa, directora general Barcelona Global; Josep M. Martorell, associate director de Barcelona Supercomputing Center i Lluís Torner, director de l’ICFO. Els cinc ponents, moderats per Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO, van posar en relleu la importància d’explicar bé la tecnologia a la societat, per evitar la tecnofòbia i poder donar a Barcelona un paper protagonista dins d’Europa al camí cap a la digitalització.

Societat digital 

Actualment, els experts se centren en les aplicacions de la tecnologia en l’àmbit de la ciutat per descobrir quins poden ser els seus usos més beneficiosos i eficients. «Els principals reptes que han aparegut avui dia són: la irrupció de la Intel·ligència Artificial i les preocupacions ètiques que aquesta presenta, l’opció de la quàntica i el paper passiu de la ciutat davant d’Europa,» començava Valls. Els reptes que es van presentar fa dues dècades s’han superat, però els que neixen de l’actualitat poden ser una mica més ambiciosos. El paper actiu d’Europa a l’hora de proposar nous avenços, ha fet que Barcelona es converteixi en un agent passiu. «Això ha de canviar, hem de participar en l’estratègia europea i ser un vector important en discussió geopolítica», afegia.

Amb referència a la situació de Barcelona, Llíria apuntava que «la ciutat està molt bé a nivell de connectivitat, però hem de canviar la dinàmica de la ciutat i potenciar el coneixement i la investigació». El Mobile World Congress és un exemple de com la ciutat es converteix en un punt de trobada i aparador d’empreses de tot el món. «Els nous talents miren com d’ambiciós és el projecte, no la ciutat», afegia Llíria. És per això que un dels principals reptes de Barcelona és el de precisar en què vol destacar i aconseguir-ho «per no quedar-nos enrere davant d’altres ciutats que ja estan avançant». Cellnex ha crescut a Barcelona i s’ha estès a dotze països amb diferents cultures: «La gent s’uneix a un projecte en comú i de futur. No miren Cellnex com una empresa local, sinó com una empresa europea». Llíria afirmava que això els ajuda a captar talent i a retenir-lo.

Segons Conesa, la societat digital s’avalua en funció de la capacitat que hagin tingut les ciutats d’adaptar-se a les noves tecnologies. «Hem de solucionar encara qüestions com la fractura digital i la capacitat de les administracions per adaptar-se a la tecnologia». La Intel·ligència Artificial ha arribat per revolucionar el paradigma actual. «Un dels riscos per adaptar-nos o no a ella, serà la desinformació de la societat». 

Talent científic

És un moment d’oportunitat per a la ciutat, sobretot, en relació amb el talent. «Podem atraure talent emprenedor, científic i tecnològic», explicava Conesa. Ella mateixa afegia que la covid-19 va posar en relleu la bona infraestructura que té la ciutat a nivell de connectivitat, però ara «hem de ser capaços de destacar en determinats projectes i captar talent». Per captar i retenir aquest talent, Llíria apuntava que seria clau augmentar la relació de les universitats amb l’empresa privada. «Hem de reflexionar sobre el model educatiu i orientar-lo a reforçar capacitats que puguin ser indispensables per a aquest talent que es necessita», afegia Conesa.

Torner va apuntar que els ciutadans de Barcelona ja utilitzen les últimes tecnologies, però que l’objectiu ara «és que aquests gadgets estiguin creats aquí». Des de Barcelona, Supercomputing Center, el centre nacional de supercomputació a Espanya i referent a Europa, afirmen que el talent científic que es troba a prop de la ciutat és «enorme». «Ara hi ha ambició, participem en les agendes europees i algunes institucions ara influïm en què es gasten els diners a Europa. Aquest és el salt més important que hem fet», explicava Martorell.

 

Espanya té un sistema d’investigació que genera el 4% dels papers a Europa i es troba en l’onzena posició en transferència tecnològica. «Hem de passar de papers a business i generar capital econòmic, social o natural», argumentava Valls. En aquesta línia, els ponents van coincidir que fa falta una millora en el sistema d’investigació, sobretot, a nivell de capital. «A Barcelona som dèbils en capital, s’ha de reforçar també des del sector públic».

Projecte Qollserola

Torner, des de l’ICFO, va exposar el nou projecte en el qual s’està treballant relacionat amb la física quàntica i que, aviat, ja serà una realitat. «El món digital que coneixem, té els seus orígens en la revolució dels anys seixanta. Sense ella, avui no tindríem xips, ni Internet, ni dispositius mòbils.» Segons Torner, està començant una segona revolució que posarà en marxa l’aplicació i el desenvolupament de la ciberseguretat. La privacitat serà la preocupació més gran a l’hora de compartir accés i connectivitat. És per això que neix el projecte Qollserola. «Es tracta de treballar amb la quàntica creant una capa addicional de seguretat a Internet que es diu anell quàntic. Barcelona té un paper destacat i serà un dels primers llocs a Europa a tenir-lo». Aquest projecte necessitarà que les empreses, administracions i entitats el provin per acabar de precisar-lo i comercialitzar-lo. «En deu o quinze anys, com a usuari, pots contractar una quota mensual que t’ofereixi un plus de ciberseguretat, creat per la quàntica.»

Per poder fer realitat aquest següent pas, que és aplicar la ciberseguretat utilitzant la quàntica, «les administracions i els governs han d’incorporar discurs de polítiques industrials i tecnològiques actives», afegia Martorell. Un dels factors que permetrà que l’anell quàntic sigui ràpid, serà l’ús que se li doni des de cada administració. «Veurem quines són les que s’atreveixen primer a utilitzar la IA o la ciberseguretat per millorar els serveis públics».

Llíria va coincidir que les administracions públiques han de ser tractores en l’ús de la quàntica.«Si volem ser referents i tenir un model Barcelona, com vam tenir en el seu moment amb la xarxa WiFi-BCN i la gestió de xarxes de telecomunicacions urbanes, hem d’arriscar-nos». Els sandbox, espais controlats amb legislacions més flexibles utilitzats per a proves, seran clau per convertir Barcelona en una ciutat pionera en innovació. «Ja s’han utilitzat per a proves en mobilitat», afegia Llíria. La corresponsabilitat publicoprivada ha de ser un pilar. «L’empresa desplegarà aquestes aplicacions si té mercat. Per això, l’administració ha de tenir un rol d’impulsor», explicava Conesa.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Per finalitzar, Valls va voler argumentar que l’administració pública ha de fer un esforç per actualitzar-se i millorar la regulació. Conesa, per la seva banda, va afegir que «el capital i el talent apostin pels llocs més ben connectats» i s’ha de decidir si Barcelona tindrà un paper rellevant en aquesta transformació tecnològica i digital. «Hem de comparar els avantatges de la IA i de la tecnologia en general abans de fixar-nos només en les amenaces», seguia Llíria.

Per a Torner, l’adopció de la tecnologia és un fet, però s’ha de plantejar si «Barcelona serà només usuària o si part d’aquesta tecnologia serà nostra i podrem oferir llocs de treball i comercialitzar el nostre producte». Els ponents van coincidir amb Torner i, segons Martorell, per aconseguir aquest objectiu serà essencial «autoproveir tota la cadena de valor de la tecnologia per tenir una posició rellevant a Europa i al món».