El futur ja és aquí
Sense l’aigua no hi ha res: ni turisme, ni indústria, ni cultius, ni ramaderia, ni esquí, ni centres de dades. Ni salut. Tampoc independència, per si algú en té dubtes
Tot just havia començat a escriure aquesta columna quan he llegit la notícia: eleccions al maig! He estat temptat –no ho negaré– de modificar l’esborrany i canviar el títol; després, però, he entès que no calia. Les eleccions no anul·len la urgència de debatre sobre la sequera ni l’actualitat dilueix l’imperatiu d’actuar. Més bé al contrari, representen una oportunitat que no podem balafiar.
Quina millor ocasió que una cita electoral per tal de confrontar seriosament les propostes de cada partit sobre la sequera? Més enllà de declaracions de bones intencions, eslògans desafortunats i mesures reactives, quin és el pla dels distints candidats i candidates per tal de fer front a la manca d’aigua? Tenen setmanes senceres per explicar-nos-ho. I la veritat, poques coses semblen més importants a l’hora de decidir qui governarà Catalunya que conèixer com vol abordar la sequera actual. Sense l’aigua no hi ha res: ni turisme, ni indústria, ni conreus, ni ramaderia, ni esquí, ni centres de dades. Ni salut. Ni futur possible. Tampoc independència, per si algú en té cap mena de dubte.
Sota el paraigua de la sequera, que és també el de la gestió del territori i el de la crisi ambiental (particularment el canvi climàtic amb la pujada de temperatures i l’alteració del cicle de precipitacions), hi cap tot Catalunya, la del 2024 i la de l’any vinent, també la del 2030 i més enllà. Hi caben tots els països que pot ser Catalunya, sempre que no s’assequi, perquè un país sense aigua és només un erm en la realitat i unes tristes línies al mapa.
Emergència molt més greu
L’escenari és el propi d’una distopia: milions de persones amb el subministrament d’aigua de boca compromès, desenes de milers d’hectàrees productives sense poder conrear-se, extensions enormes d’ecosistemes únics i valuosíssims a la corda fluixa (i nosaltres amb l’ai al cor pels incendis).
Notícies relacionadesHi ha algunes solucions tècniques, però totes no arribaran a temps. Cal adreçar l’estructura, no les fuites, i això requereix valentia política, més encara en un moment en què certs sectors, com l’agrícola o el turístic, clamen contra qualsevol tipus de control o normativa ambiental. Caldrà repetir (una vegada més!) que només focalitzant en l’oferta i sense abordar la demanda no assolirem cap progrés rellevant. Que l’economia circular, tantes vegades usada únicament per a l’ecopostureig empresarial o institucional, ha de ser capaç d’anar més lluny del que ho ha fet fins ara. I que caldrà fer un exercici de priorització, democràtic i transparent, sobre els usos de l’aigua que considerem imprescindibles i els que no.
El futur és aquí. Les eleccions del maig són l’escenari perfecte per fer palès que l’angoixa per la sequera afecta, dirigeix i condiciona les propostes electorals. Parlem de no poder cultivar o beure de l’aixeta, no d’un abstracte problema ambiental que afecta un territori situat a milers de quilòmetres. És ara o mai.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fons europeus Una cooperativa rep 40 milions de la UE per a 350 pisos socials
- Nou recurs tàctic del barça La hipnòtica trampa de Flick
- Una generació de vidre de ferro
- Els efectes del temporal La policia no troba cadàvers després d’inspeccionar el pàrquing de Bonaire
- La tromba a l’aeroport del Prat nega les pistes, la T1 i el pàrquing
- Arquitectura sostenible 'Passive houses': l'estalvi energètic està en l'aïllament
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- La cursa electoral Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes
- Productes de primera necessitat Consulta els punts de recollida de Barcelona i l'Àrea Metropolitana per enviar ajuda a València
- Àgora La reparació de Salvador Puig Antich, la primera de moltes