Els metges veuen massa burocràcia en l’eutanàsia

Espanya es va convertir, el juny del 2021, en el sisè país del món a despenalitzar i regular l’eutanàsia. Des d’aleshores, s’han practicat 363 eutanàsies "sense incidències ressenyables", segons el balanç publicat al desembre pel Ministeri de Sanitat. No obstant, en aquests dos anys i mig, els metges han detectat que prestar l’ajuda a morir, segons les condicions i requisits que marca la llei, implica un "estrès burocràtic i una sobrecàrrega" que els genera "malestar", perquè se suma al volum de feina que ja tenen i perquè, de vegades, allarga els temps d’espera i provoca que alguns pacients morin abans de rebre la prestació.

Aquestes són algunes de les conclusions del primer estudi sobre l’opinió dels professionals sanitaris a l’hora d’aplicar la llei d’eutanàsia, que ha sigut fet a Catalunya, on s’han efectuat el 35% de les prestacions d’ajuda a morir a escala nacional. En xifres absolutes, a Catalunya hi ha hagut 246 sol·licituds, s’han realitzat 120 prestacions i 64 malalts han mort durant la tramitació. La investigació ha sigut publicada a Gaceta sanitaria, la revista científica de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).

La llei d’eutanàsia exigeix que dos metges diferents revisin si el pacient que sol·licita l’eutanàsia compleix els requisits, és a dir, pateix una "malaltia greu i incurable" o un "patiment greu" que limita la seva autonomia física i activitats de la vida diària. Després, una Comissió de Garantia a cada comunitat fa un control previ i posterior. Tots aquests requisits augmenten la càrrega de feina dels metges i el temps en què es tramiten les sol·licituds, i això explica el "malestar" expressat pels professionals en l’estudi publicat.

Una altra de les seves preocupacions té a veure amb el dilema que els provoquen els anomenats casos "fronterers", amb referència als pacients dels quals, per les seves circumstàncies de deteriorament, es dubta de la capacitat de decisió a l’hora de demanar l’ajuda a morir. Així mateix, els inquieta la sensació d’abandonament per part de les institucions i dels companys de feina, les dificultats per comunicar-se amb la família i que, tot i que es tracta d’una feina que els pot provocar dol, sobretot si coneixen bé al pacient, no és "reconeguda".

Segons estudis fets en altres països, entre el 15% i el 20% dels professionals experimenten algun tipus de malestar durant aquest procés associat a l’ambigüitat en les sol·licituds a causa de criteris poc clars i a l’angoixa moral de prendre decisions. No obstant, a Espanya, segons la investigació, la principal queixa té a veure amb l’excés de burocràcia que implica la regulació.

Sense recursos

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Els professionals critiquen, a més, que la norma deixa excessiu protagonisme a l’estament mèdic i que s’ha posat en marxa "sense un pressupost específic ni recursos per portar-la a terme en un sistema de salut ja tensionat".

Per tot això, els autors de l’estudi demanen un "replantejament a escala normativa", ja que existeix el "risc" que el malestar detectat o les dificultats de tipus administratiu provoquin que molts metges es declarin objectors i no practiquin eutanàsies, però no per motius de consciència, sinó per "evitar la sobrecàrrega laboral".