"Aconsello el condó en parelles estables ja que el papil·loma pot sortir als 40"

¿Com un virus pot provocar càncer?

Els virus són partícules de l’ADN o RNA i per reproduir-se necessiten les cèl·lules humanes. Quan s’infecta una cèl·lula amb el papil·loma, una part del virus interacciona amb l’ADN cel·lular. Moltes vegades això acaba eliminant la infecció però algunes vegades es produeix una infecció crònica. Com que l’inici dels tumors està en els errors de la replicació de les cèl·lules, tenir un virus augmenta la probabilitat que es produeixin errors.

¿Quins càncers són els més freqüents causats per virus?

Els càncers d’anogenitales, entre ells el càncer de coll uterí, causat pel virus del papil·loma humà, els càncers hepàtics provocats per l’hepatitis B i C i els limfomes i leucèmies derivades del virus d’Epstein-Barr.

En concret, ¿de què depèn que el virus del papil·loma humà causi càncer?

Moltes infeccions per VPH es resolen espontàniament i desapareixen. Però una petita fracció, entorn d’un 10%, es converteix en infecció persistent, per la qual cosa interacciona reiteradament amb l’ADN cel·lular, pot iniciar la transformació tumoral i convertir-se en càncer d’anus, coll uterí, vulva, vagina, penis o faringe. Hi ha cofactors que poden accelerar el procés, com el tabac, l’ús de la píndola de llarga durada i altres de naturalesa hormonal.

¿Quina és la prevalença d’infecció per VPH a Espanya i de càncer provocat per VPH?

És una infecció molt freqüent en joves, on es calcula una incidència del 30%. En edats intermèdies i en dones adultes és del 5%. I el nombre de casos de càncer associats a VPH pot estimar-se entorn dels 2.500 a l’any, uns 2.000 de coll uterí, que és la quarta neoplàsia més freqüent en dones a nivell mundial. A Espanya figura en el lloc número 15 en les estadístiques de càncer.

¿Com una persona pot saber si està infectada?

Hi ha més de 40 tipus de VPH. Un grup de baix risc oncològic, els papil·lomes 6 i 11, causen berrugues, per la qual cosa la persona se n’adona immediatament. Però en els d’alt risc no hi ha cap símptoma, per això s’ha arribat a la situació que globalment un 12% de les dones porta el papil·loma a sobre. Perquè es dissemini de manera tan generalitzada, és necessari que hi hagi moltes relacions sexuals i que aquestes infeccions no et portin al metge o a un tractament que interrompi la transmissió.

Per evitar-ho, la millor eina és el preservatiu. ¿N’aconsella l’ús fins i tot en parelles estables de llarga durada?

El preservatiu ofereix una protecció parcial perquè només cobreix una part del tracte genital, de vegades es trenca, etcètera. Però és potser l’única opció que tenim per interrompre les malalties de transmissió sexual. El problema de les parelles estables és que mai estàs segur, perquè les infeccions van poder adquirir-se en la joventut i es manifesten als 40 anys. Per la qual cosa sí que aconsello l’ús del preservatiu.

Una vegada infectat amb un virus d’alt risc oncològic, ¿com evitar que es converteixi en càncer?

Com que la majoria d’infeccions són silents, el progrés ha arribat al terreny del diagnòstic: ara tenim una tecnologia molt bona que detecta si una persona està infectada abans que aparegui el tumor. Per això, l’OMS recomana reemplaçar la citologia convencional per un test de detecció viral. La mostra es pren de la mateixa manera, però s’utilitza biologia molecular per detectar l’ADN del papil·loma. És un progrés molt significatiu perquè, si el resultat és negatiu, tranquil·lament podem retardar el següent control uns anys. No obstant, si una citologia és negativa, encara hi ha un 50% de risc que hi hagi un tumor però que no es detecti, per això es repeteix amb més freqüència.

¿Quin és el tractament un cop detectat un papil·loma d’alt risc?

Si es detecta en un cribratge, no existeix un tractament viral específic però sí que es pot investigar si ha començat ja el procés de transformació en les cèl·lules canceroses i proposar un tractament precoç, en general una petita incisió quirúrgica. Si no ha iniciat el procés, es vigila el pacient periòdicament, per veure si desapareix el virus o si progressa. I, en aquests casos, estem estudiant vacunar la persona, per reduir la transmissió a les seves parelles.

¿Com va la introducció dels cribratges a Espanya?

El Consell Interterritorial va aprovar la introducció gradual del programa de cribratge de VPH, però és bastant més complicat del que anticipàvem, la implantació va lenta i en algunes comunitats no ha començat. La recomanació és realitzar el test a les dones a partir de 30 anys. A Catalunya el cribratge sí que està bastant desenvolupat. Hi ha un programa pilot al Baix Llobregat i s’han identificat els laboratoris que faran el cribratge amb tecnologia que analitza centenars de mostres al dia. Al País Basc també s’està implantant i en el futur serà la forma rutinària de control per detectar càncer de coll uterí.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

L’altre gran avenç és la vacuna, que s’ha introduït al calendari per a nens i nenes de 12 anys. ¿Quina efectivitat tindrà?

Es tracta d’una vacuna extraordinàriament bona i segura, que té capacitat de protegir davant la infecció, amb la qual cosa, l’expectativa és que freni tots els tumors associats al papil·loma. Si tenim alguna opció d’eliminar aquest càncer és amb la vacunació massiva, sostinguda i amb el cribratge a les dones no vacunades. Estem en condicions d’aconseguir el que va passar amb la verola, la pòlio o el xarampió, que s’ha reduït dràsticament el nombre de casos mentre es manté la vacunació. El càncer de coll uterí és el primer per al qual l’OMS ha llançat una campanya d’eliminació, que ha estimulat els països a introduir la vacunació i cribratges, tant en els rics com en els pobres.