La població estrangera a Catalunya bat el rècord i arriba al 17,2%

La població estrangera resident a Catalunya ha augmentat de nou un 10% –126.309 habitants– i s’ha convertit en un potent motor demogràfic davant la caiguda de la fecunditat i el creixent envelliment. En data 1 de gener del 2023, el cens d’estrangeria era exactament d’1.361.981 persones i assolia el sostre històric del 17,2% de la població, segons les últimes dades de l’Institut d’ Estadística de Catalunya (Idescat). Unes xifres que, alhora que donen oxigen a l’economia i reequilibren la barrabassada demogràfica, plantegen reptes urgents en inclusió i en gestió territorial, ja que el factor migratori també té unes geografies molt localitzades.

El cas és que la població estrangera a Catalunya ha crescut des de l’any 2000 –quan només representava el 2,9% del total– a grans passos, a rebuf dels cicles econòmics. En l’última fornada després de l’aturada d’arribades provocada per la covid, les comarques on més ha augmentat han sigut la Cerdanya (16,2%), el Ripollès (15,2%) i la Garrotxa i el Barcelonès (13,2% en totes dues).

I entre els municipis amb més percentatge d’estrangers –n’hi ha 46 amb més del 25%– despunten Guissona (52,7%), Castelló d’Empúries (44,9%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%), concentracions que donen proves de la capacitat tractora de la indústria turística i agropecuària al mateix temps que plantegen seriosos desafiaments a l’hora de gestionar "un territori més poblat, des del punt de vista de la vivenda, els serveis i la mobilitat", i de "cohesionar una població cada vegada més diversa respecte a la llengua, l’educació i el mercat laboral", apunta Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics, en l’estudi Vides que compten, comptes que prenen vida, publicat amb motiu del 40è aniversari de l’entitat.

Notícies relacionades

La "decisió estratègica" de la NASA per no allunar

Els astronautes de l’Artemis 2 són els humans que han viatjat més lluny

Que la migració va lligada al factor econòmic també explica que la densitat estigui localitzada a la costa –motor econòmic del territori– i l’interior agrícola: la Segarra (28,8%), l’Alt Empordà (25,4%), el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d’Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%). Al pol contrari, les proporcions més baixes de població estrangera es troben al Vallès Oriental (10%), l’Anoia (10,1%), el Moianès (10,1%), el Pallars Sobirà (10,7%) i el Berguedà (10,9%).

Més enllà de les temptacions simplistes, es pot dir que hi ha una gran heterogeneïtat en l’origen de la població estrangera, en la qual bullen 170 nacionalitats. El passaport marroquí és el més nombrós –amb 234.054 persones–, junt amb el romanès –86.751– i l’italià –80.808–. De fet, per continents, els estrangers d’origen europeu formen el col·lectiu més nombrós i representen gairebé un terç dels residents estrangers. D’aquests, el 22,2% pertanyen a la UE i el 9,3% a la resta d’Europa. El segon focus per origen és l’americà (30,8%), seguit de l’africà (23,9%) i l’asiàtic (13,7%).