Combatre la segregació escolar

S’expressen amb senzillesa, sense escarafalls ni grans discursos èpics, però al pati de l’escola Sant Ignasi de Manresa, amb la imponent silueta de Montserrat de fons, es respira l’ambient de les jornades importants (i no per la quantitat de periodistes que han creuat mig Catalunya per viure-ho). Frases com "volíem que la nostra filla anés a l’escola del barri, que fos amiga dels seus veïns" en boca de mares normals, de gent corrent, té aquí, analitzades amb certa perspectiva i mirant la radiografia de la segregació escolar a la ciutat, un valor gairebé revolucionari. Allò de només el poble salva el poble versió preinscripció escolar.

Com gairebé a tot arreu, Manresa pateix segregació residencial o urbana (és a dir, barris que concentren nivells de pobresa bastant superiors a la mitjana), però aquesta és molt menor a la segregació escolar. A l’enclavament en el qual s’aixeca l’escola Sant Ignasi, el barri de plaça de Catalunya, l’alumnat vulnerable (famílies amb problemes socioeconòmics greus, en molts casos d’origen migrant) és el 40% (la mitjana de Manresa, segons assenyala Pol Huguet, el regidor d’Educació), mentre, al mateix barri, hi ha escoles amb un 90% d’alumnat vulnerable i altres amb un 20%; injustícia que un grup de famílies de la capital del Bages estan intentant revertir, animades per les famílies que ho van fer abans i, la pedagogia de les quals, va fer, per exemple, que l’escola Sant Ignasi deixés de ser una escola invisible durant les jornades de portes obertes prèvies a la preinscripció escolar.

La sociologia de l’educació ho ha tingut sempre clar: la segregació escolar no s’acabarà només amb quotes de nens pobres en les escoles de nens rics, sinó quan les famílies de nens rics –sense problemes socioeconòmics greus– apostin per portar els seus fills a les escoles del seu barri, tot i que aquestes tinguin una concentració més elevada de nens vulnerables, les anomenades escoles de màxima complexitat; una cosa que a Manresa –cas paradigmàtic on, de 23 escoles, 10 són de màxima complexitat– està començant a passar.

La ‘màgia’ del boca-orella

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El boca-orella ha funcionat – "el projecte del Sant Ignasi t’encantarà, vine a conèixer-lo i ja em diràs" i, per al curs vinent (les preinscripcions comencen la setmana que ve) aquesta escola amb un 80% d’alumnat vulnerable compta ja amb un grup de 10 famílies ordinàries –etiqueta que reben les no vulnerables– que es matricularan en bloc acollint-se a la mesura dels grups singulars, recollida en el decret d’admissió.

Es tracta de la possibilitat d’assegurar places –traient-les de l’oferta inicial abans de la preinscripció– per a famílies ordinàries en centres de màxima complexitat. "En el procés d’elecció d’escola sempre hi ha pors i recels, i aquesta mesura dona un plus de tranquil·litat a famílies que ho necessiten; que volen apostar per una escola, però temen que el seu fill pot desencaixar o ser l’únic catalanet, i amb els grups singulars saben que el grup que conformin, amb els amics de la bressol per exemple, tindrà la plaça assegurada, és a dir, entraran tots, i així, a poc a poc, es revertirà el greu problema de segregació escolar que patim", resumeix Huguet.