Barcelona es va avançar per prevenir aquestes catàstrofes

L’incendi de València ha generat debat sobre la seguretat de les vivendes construïdes a Espanya als anys 90 i la implementació del Codi Tècnic de l’Edificació (CT) el 2006. Fins aquell moment, la normativa estatal no abordava com protegir els edificis d’incendis que es poguessin propagar per les façanes, tot i que aquest aspecte sí que estava contemplat en l’ordenança municipal de Barcelona. De fet, la capital catalana es va avançar a aquesta preocupació amb una normativa pionera, aprovada fa gairebé dues dècades.

L’Ordenança Municipal de Condicions de Protecció contra Incendis a Barcelona del 1997, en l’article número 22, deia així: «Els materials del revestiment exterior a les façanes i les mitjanceres d’edificis seran de classe de reacció al foc M1 com a màxim». La classe M1 indica que el producte és combustible però no inflamable. «A Barcelona, la normativa sempre ha sigut molt pionera. Parlem d’uns temps en què Barcelona requeria això mentre que la normativa estatal no ho contemplava», explica Montserrat Vilardaga, cap de l’Oficina Consultora Tècnica del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).