Lluita antidroga
Més narcollanxes a les aigües de Cadis
Sense que hagin passat ni tan sols 48 hores del doble assassinat de dos guàrdies civils a Barbate, llanxes ràpides de traficants de droga eren descobertes en un túnel del Guadalquivir. «No és que tornessin, és que no se n’havien anat», explica un guàrdia destinat a la zona

A primera hora del matí del diumenge 11 de febrer, mentre a dues catedrals espanyoles es feien preparatius per als sepelis dels agents David Pérez i Miguel Ángel González, quatre guàrdies civils de la Comandància de Cadis havien de perseguir com podien una narcollanxa a la desembocadura del Guadalquivir. Alhora, altres guàrdies albiraven a Chiclana el pas de tres planadores vorejant la platja.
Sense que hagin passat ni tan sols 48 hores del doble assassinat de Barbate, que ha posat en un compromís la política d’Interior contra el narcotràfic, dues llanxes ràpides de traficants més eren descobertes en un túnel del Guadalquivir. En aquesta ocasió, una patrullera de gran mida de la Guàrdia Civil es va aproximar i va arriar dues zòdiacs amb guàrdies per abordar les embarcacions dels traficants. La mateixa ordre i la mateixa dotació de mitjans que la que es va mostrar tràgicament insuficient la passada nit del 9 de febrer.
Reapareixien els mafiosos amb la mateixa aparença d’impunitat, aliens a la commoció que ha causat arreu del país la seva violència a Barbate. "En realitat, alguns no és que tornessin; és que no se n’havien anat", explica un guàrdia destinat no gaire lluny de les platges de Sanlúcar, el terme on, de bon matí, al darrere d’una de les negres embarcacions vingudes de l’altre costat de l’Estret volava un helicòpter a pocs metres de l’aigua i per la sorra corria ululant un petit SUV de la Guàrdia Civil.
Precedents
Diu la mateixa font que, fa mesos, en un túnel de Sancti Petri, un pilot narco va llançar també la seva barcassa a tota velocitat contra els guàrdies civils, però no hi va haver danys personals i el fet va passar sense transcendir dels informes de patrulla. Aquesta escena s’estava tornant habitual.
Per a ningú és nou a hores d’ara que l’Estat i les màfies es disputen l’espai a la província de Cadis. Com tampoc és nou per a les autoritats que el mal temps hivernal empenyi els narcos a buscar refugi en territori espanyol. Ha passat amb la borrasca Karlotta. No aguanten les seves llanxes a 12 milles mar endins amb onades de maregassa i amb l’únic anclatge d’una àncora de capa, d’aquestes que les embarcacions petites llancen en zones on no poden arribar al llit marí. "Des de fa uns mesos, sempre que s’avisa de temporal apareixen al Guadalquivir, a Barbate, als túnels de Sancti Petri…", diu l’agent.
Notícies relacionadesA mitjans del mes de gener, una parella de guàrdies civils havia albirat des del moll de Barbate sis narcollanxes en refugi. S’acostaven entre si de tres en tres, i reposaven tranquil·lament sense més vigilància que la dels punts, xivatos del narco que atalaien el port quan apareixen agents policials o gent estranya.
Hi va haver temps per haver desplegat almenys una patrullera de la Guàrdia Civil del Mar per la zona, però el comandament va decidir que es continués amb les patrulles ordinàries. El contrari del que va decidir el dia 9 de febrer.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- BANCA El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central
- Alerta per altes temperatures: Així pots protegir el teu gos
- Baròmetre municipal de juliol L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018
- BANCA El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»