El futbolista anava begut, però distingia "el bé del mal"

L’informe d’aquestes pèrits, que van examinar Alves a la presó, assenyala que el jugador no pateix "parafílies" ni trastorn de la personalitat, però sí que mostra "preocupació pel procediment judicial". A més van concloure, després de comprovar els tiquets de diversos locals i visionar les càmeres de Sutton, que Alves anava amb una "afectació important" per haver begut molt alcohol.

"Sis copes de xampany"

En concret, remarquen que a les factures apareix que els quatre amics d’Alves van prendre cinc ampolles de vi i una de whisky en un primer restaurant i després uns gintònics en un altre bar abans d’arribar a Sutton. Allà les psicòlogues han calculat que devia beure unes sis copes de cava en una hora aproximadament. Per això conclouen que aquest alcohol influïa en "la seva capacitat per desinhibir-se, tenir un comportament sociable i una lleugera afectació cognitiva". A partir de l’anàlisi dels seus moviments en les imatges de la discoteca, van explicar davant el tribunal que "no és habitual" que el jugador consumeixi alcohol, ja que aquell dia "es relacionava amb persones que no coneixia i abraçava, que és il·lògic en ell, hi havia descoordinació motriu, semblava que anés a caure". Les pèrits van admetre que no podien saber la quantitat concreta que va prendre, "perquè no hi ha prova d’alcoholèmia".

A preguntes de l’advocada de l’acusació particular, les psicòlogues van admetre que, malgrat l’alcohol, Alves "podia distingir el bé del mal, perquè no tenia alteració de la realitat", sinó que tenia "les capacitats cognitives lleument afectades". La defensa del jugador intenta que el consum d’alcohol serveixi com a atenuant en una eventual condemna i se li imposi una pena menor. Per això tant els amics que van acompanyar aquella nit Alves com la seva dona, Joana Sanz, van relatar dimarts davant el tribunal que anava molt begut la nit de la presumpta agressió.

En el judici també va declarar la forense que va realitzar l’exploració psicològica després de la presumpta agressió sexual, que va assegurar que la denunciant pateix estrès posttraumàtic i ha descartat que la víctima "simulés o exagerés" els seus símptomes quan la van atendre. Els professionals que la van examinar la mateixa nit a l’Hospital Clínic també van assegurar que sentia por, "certa tensió i plorava", tot i que van observar que el relat que explicava era "coherent" i l’explicava tal com recordava que l’havia viscut. Van explicar davant el tribunal que en cap moment els va dir que l’agressor era una persona famosa, només que era portuguès.

"Ens va explicar el que havia passat, que hi va haver petons al coll i que després va voler parar i sortir del lavabo, i que no va poder". Un altre facultatiu va assenyalar que un dels indicadors que implica "tenir condició de víctima moltes vegades és sentir-se culpable d’una cosa que no han generat". Els doctors també van destacar davant el tribunal que la víctima no presentava ferides a la zona vaginal. "És freqüent veure agressions sexuals en les quals no apareix cap lesió".

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Una de les psiquiatres forenses va relatar que havien receptat a la jove un tractament antidepressiu, però que ella considerava que no ho necessitava, ja que "tenia por de dependre de la medicació". "Tot i que no prengui la medicació no vol dir que no la necessiti", va assegurar.

Per la seva banda, un metge pèrit, aportat per la defensa i que va remetre un informe sense haver-la reconegut, va declarar que no es descriu cap lesió de les que ella va verbalitzar, com estrebades de cabell o blaus per agafar-la del coll. Fins i tot va qüestionar el "dolor intens" que la víctima va explicar haver patit.