Els Mossos desactiven 8.250 explosius bèl·lics des del 2012

Agents de l’àrea Tedax-NRBQ dels Mossos d’Esquadra han dissenyat un mapa de Catalunya per comarques amb totes les intervencions fetes per neutralitzar artefactes explosius relacionats amb conflictes bèl·lics històrics. Des del 2012 el Tedax-NRBQ ha localitzat i desactivat 8.250 artefactes a Catalunya, i d’aquests n’ha destruït gairebé 7.000.

En concret, els agents han trobat 2.081 projectils d’artilleria, 100 bombes d’aviació, 2.110 granades de mà, 3.491 granades de morter, 26 granades de fusell, 237 espoletes, 17 bombardes, 189 coets i 6 mines. La majoria de les intervencions estan relacionades amb conflictes bèl·lics del passat com la Guerra de Successió, la invasió napoleònica, les Carlinades i, en especial, la Guerra Civil.

En aquests 12 anys, els agents han destruït de manera controlada 6.923 artefactes explosius: 1.595 projectils d’artilleria, 82 bombes d’aviació, 1.553 granades de mà, 3.242 granades de morter, 12 granades de fusell, 223 espoletes, 184 coets i 12 bombardes.

Amb aquest mapa, els Mossos volen mostrar el seu compromís per la recuperació i preservació de la memòria històrica. Al Complex Central d’Egara, el Tedax té una sala formativa amb mostres de tot aquest tipus de material .

Un gran risc

No només s’afegeixen a aquesta recuperació de la memòria històrica els Tedax dels Mossos d’Esquadra. La Unitat de Subsol detecta refugis de guerra, mines i dipòsits antics que es converteixen en patrimoni històric. Quan se’n troba algun, els agents d’aquest grup són els primers a accedir-hi, per la seva formació i experiència, per garantir la seguretat.

El sergent Gustau Aparisi, subcap de l’àrea Tedax-NRBQ dels Mossos d’Esquadra, ha remarcat que les zones amb més troballes corresponen a l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, la Ribera d’Ebre i el Baix Llobregat, per la seva relació amb la Guerra Civil. A les comarques més pròximes a la frontera amb Andorra o França, els soldats del bàndol republicà que fugien abandonaven armes, i a les altres es van entaular batalles importants com la de l’Ebre.

"Llevat que el material hagi estat en situació de conservació molt dolenta, com dins d’un riu per exemple, l’explosiu es manté perfecte i la seva manipulació comporta un gran risc", va destacar Aparisi. També va afegir que alguns col·leccionistes d’aquests artefactes poden tenir accidents "per un excés de confiança", com un home que desmuntava l’espoleta d’un projectil a Térmens el 2006 i li va explotar.

L’última actuació dels Tedax amb artefactes explosius de conflictes antics va tenir lloc el 8 de gener passat, quan es van localitzar a Castellbisbal 12 granades de mà amagades en un fals sostre durant les obres de remodelació d’un immoble. El propietari va avisar els agents, que van retirar amb seguretat els explosius.

Eren granades de mà de la Guerra Civil i, després d’una recerca en l’arxiu històric municipal, es va saber que l’edifici havia sigut propietat d’un polític local que va ocupar càrrecs en gestores designades per governadors civils tant en la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) com en el bienni negre de la II República (1934-1936).

Artefactes amagats

Historiadors i agents creuen que els anarquistes van amagar les granades quan veien que perdien la guerra davant el ràpid avanç de les tropes franquistes. Molts d’ells havien de marxar de pobles de manera precipitada i no podien emportar-se material bèl·lic, i per això l’amagaven a dobles murs o falsos sostres. En aquest sentit, els agents havien trobat altres artefactes en aquestes construccions dins de rectories o en seus que havien pertangut a organitzacions d’esquerra i anarquistes.

En el cas de Castellbisbal, l’edifici on es van trobar les granades havia sigut seu de la CNT i després va passar a la Falange. La família propietària de l’immoble va recuperar la vivenda, on van passar a residir fins que, a finals de l’any passat, la van vendre a un nou inquilí. Ell va ser qui va trobar les granades al fals sostre.

Notícies relacionades

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Colossal aposta ara per ‘ressuscitar’ el tigre de Tasmània

Es dona la curiositat històrica que, durant més de 25 anys, les diferents seccions de la Falange, tals com Auxilio Social, la Sección Femenina i el Frente de Juventudes van conviure, naturalment sense saber-ho, amb les granades guardades a finals de la Guerra Civil pels anarquistes.

Els Mossos recorden que en cas de trobar un artefacte explosiu no s’ha de tocar i s’ha de trucar a emergència perquè hi acudeixin els Tedax, ja que pot ser inestable i explotar davant qualsevol manipulació. Molts d’aquests artefactes es troben a camps de cultiu, obres públiques a l’extraradi de les ciutats on es van donar les batalles o on eren les tropes. També és habitual trobar-les a les golfes d’edificis antics o en amagatalls a dobles parets. Es considera que entre un 10-20% dels artefactes sense explotar que es van llançar en la Guerra Civil no van funcionar i alguns encara es troben a Catalunya.