La Síndica s’activa pel cas Ripoll

Fa mesos que la Sindicatura de Greuges rep queixes sobre els problemes per empadronar-se a Catalunya. De fet, el maig del 2023, coincidint amb les eleccions municipals, la Síndica va col·laborar amb diverses entitats socials, síndics locals i associacions de veïns per traçar un mapa d’ajuntaments que estaven posant problemes per empadronar en els seus municipis veïns en situació més vulnerable, la majoria d’origen migrant o nouvinguts. En aquesta ocasió, tal com va explicar EL PERIÓDICO, la Sindicatura de Greuges havia recopilat els casos de quatre municipis: Canyelles (Garraf), Fogars de la Selva (Selva), Martorell (Baix Llobregat) i Premià de Mar (Maresme).

Dubtes de legalitat

Ara, el cas de la família de Brahim Bounash de Ripoll ha posat de nou el tema sobre la taula, amb tota la seva cruesa. Fa 16 anys que Bounash resideix i treballa a la capital del Ripollès. Al novembre, va poder portar la seva dona i els seus tres fills. En el dia d’avui, fa més d’un mes que els menors esperen per ser escolaritzats i encara no disposen de targeta sanitària ni de pediatre de referència. Aquesta situació ha fet saltar totes les alarmes a la Sindicatura. En el municipi hi ha almenys una desena de famílies esperant poder empadronar-se.

"Temem que sigui una il·legalitat i volem estudiar-ho a fons", expliquen fonts de la Sindicatura a aquest diari. A la Sindicatura saben que les pràctiques d’Orriols no són un cas aïllat. "No tenim una llista completa i rigorosa sobre les males pràctiques en l’empadronament ni coneixíem el que està passant a Ripoll. És per això que volem fer un seguiment dels municipis catalans que no ho estan fent bé i fer un estudi general, amb un mapa més detallat", exposen fonts de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

De fet, la Sindicatura ja està mirant de posar-se en contacte amb tots els afectats a Ripoll i a la resta de municipis que dilaten el procés d’empadronament, un tràmit al qual obliga la llei. La normativa contempla un termini de tres mesos per tal d’executar aquest tràmit. Alguns consistoris, com el de Ripoll, juguen amb aquest marge de temps per demorar el procés.

Des de la Sindicatura volen deixar clar que els ciutadans en aquesta situació no quedaran desemparats. "Poden comptar amb nosaltres, ens poden explicar el que ha passat i iniciarem una investigació per determinar si s’estan vulnerant els seus drets", expliquen fonts de l’organisme. En el cas de Ripoll, el paper d’aquesta institució és clau ja que aquest municipi no compta amb síndic local propi.

Els síndics locals

Notícies relacionades

El cas d'hantavirus al Berguedà: l'únic precedent recent de la malaltia a Catalunya

Lesionat, sense operar i amb la pensió retallada: la denúncia d’un treballador que només vol «tornar a viure»

Els síndics locals també estan pendents del tema. "Fa anys que estem investigant el que està passant al padró dels municipis on tenim representació. En molts casos és la mateixa Generalitat la que ens acaba avisant", explica Francesc Mateu, director del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya.

"La majoria de casos els hem pogut resoldre, però tenim especials problemes amb les persones que viuen en habitacions de relloguer i volen empadronar-se: molts municipis no els deixen", insisteix Mateu. La casuística de persones que viuen en habitacions de relloguer, dels que viuen en barraques o al carrer, també està contemplada en la llei d’empadronament.