Simplificar la burocràcia
Segons els experts, és molt improbable que el nou reglament d’estrangeria, destinat a agilitzar els tràmits, suposi modificar el tràmit del padró.
Mentre ajuntaments catalans com el de Ripoll intenten blindar cada vegada més el dret a l’empadronament als ciutadans nouvinguts, el Ministeri d’Inclusió i Migracions prepara una reforma del reglament d’estrangeria que ha d’agilitzar els tràmits i reduir la burocràcia que afronten els migrants per regularitzar la seva situació per poder treballar i viure a Espanya.
De la reforma d’estrangeria en la qual treballa el Govern no es coneixen gaires detalls. El ministeri només ha revelat que vol acabar amb situacions incoherents, com que hi hagi migrants que tenen permís de residència a Espanya però no de treball. La idea és avançar cap a un permís combinat de treball i residència i garantir la igualtat de treball amb els nacionals per evitar casos d’explotació laboral.
El permís de residència i de treball són necessaris per a centenars de milers de persones a Espanya. Però, abans que aquests, el que és indispensable per als migrants és l’empadronament, una competència dels ajuntaments que dona accés a serveis sanitaris, educació i ajudes socials.
Segons els experts consultats, és molt improbable que el nou reglament d’estrangeria suposi eliminar, alterar o modificar d’alguna manera el tràmit del padró. "Bàsicament perquè el padró és un document clau. És un paper que diferencia un resident d’un turista. ¿Com sabem si un estranger viu a Espanya o està de passada? És el padró el que demostra que aquesta persona viu habitualment a Espanya i ens ofereix una adreça", explica l’advocat Andrés García Berrio.
Visió d’entitats solidàries
Una visió que comparteixen moltes entitats socials i organitzacions solidàries que ajuden els migrants a realitzar aquests tràmits. "Per molt que es vulgui simplificar la burocràcia, és molt difícil que es retiri el requisit del padró, ja que és l’únic document que permet demostrar que una persona resideix a Espanya, que és ciutadà del país, que té drets i col·labora en la vida del país", afegeix Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres.
Notícies relacionadesAvui dia, el padró és crucial perquè una persona migrant deixi de viure en la irregularitat administrativa. Demostrar que fa més de tres anys que una persona està empadronada a Espanya permet aconseguir els papers per viure i treballar de manera legal a Espanya. També és crucial per tramitar els reagrupaments familiars.
"El problema és que, per molts canvis legislatius que es facin, el padró és la porta principal als drets. No només per aconseguir i renovar papers, sinó també per a coses bàsiques com l’atenció mèdica, escolar o els serveis socials", puntualitza Lluís Puigdemont, que és membre de la comissió de vivenda de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social. n
- Crisi sanitària al 'MV Hondius' Els epidemiòlegs consideren "impossible" que el brot d'hantavirus al creuer causi una pandèmia
- Preguntes i respostes Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’
- Conflicte educatiu Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya
- Al Moll de la Fusta Matsuri Barcelona 2026: el gran festival japonès torna amb música, espectacles i menjar tradicional al costat del mar
- Cimera bilateral La Generalitat i Barcelona preveuen construir quatre residències noves i destinar 17,5 milions a reformar escoles
