Catalunya torna a batre el seu rècord de trasplantaments

Catalunya ha tornat a batre el rècord històric de trasplantaments d’òrgans, malgrat que també han augmentat les negatives a donar. El 2023, el sistema sanitari català va realitzar un total de 1.393 trasplantaments, un 3,5% més que l’any anterior, i ha superat la xifra del 2019, quan se’n van fer 1.296, el màxim fins ara. Mai abans s’havien arribat a aquests números. A més, també han augmentat en un 7,6% els donants de cadàver reals, una cosa que situa Catalunya com a "referent de l’Estat i també internacional", en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells.

"Hem batut dos nous rècords, tant en donants com en trasplantaments. No només ens hem recuperat de les xifres de la pandèmia quan l’activitat va baixar, sinó que a més hem superat les del 2019, l’any de tots els rècords", va assenyalar el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt), Jaume Tort, ahir en roda de premsa. Com a contrapunt, les negatives per donar també han augmentat un 4%, i s’han situat en el 22%, una xifra, malgrat tot, "molt per sota de les de qualsevol país de l’entorn", va precisar Tort, on aquest percentatge se situa entre el 30% i el 50%. "Estem acostumats que les negatives siguin entre el 15% i el 20%", va afirmar.

Òrgans, per ordre

El 2023, Catalunya va realitzar un total de 1.393 trasplantaments: 976 de ronyó, 226 de fetge, 56 de cor, 102 de pulmó i 33 de pàncrees. "Tots els trasplantaments han augmentat. Els renals ho han fet un 3%. Els pulmonars han baixat un 4,7% però no donem gaire importància a aquesta xifra perquè hi ha molt pocs centres al món que els realitzen. L’increment general [de trasplantaments de tots els òrgans] és del 3,5%", va explicar el director de l’Ocatt. Un any més, l’Hospital de la Vall d’Hebron s’ha situat com el primer centre català en trasplantaments. I a l’espera que surtin aquesta setmana les dades estatals, la Vall d’Hebron podria ser també l’hospital que més trasplantaments va realitzar a tot Espanya. Alhora, han augmentat les donacions de teixits de cadàvers (un 7,4%) a tot Catalunya i hi va haver un total de 21 donants post-pram (prestació d’ajuda a morir). Quant als trasplantaments pediàtrics, se’n van practicar 59 l’any passat (dos menys que el 2022), la segona millor xifra de la història.

Malgrat tot, hi ha un total de 1.285 persones esperant un trasplantament a Catalunya. "No hi ha trasplantaments sense donants", va recordar Tort. El 2023, hi va haver un total de 384 donants de cadàvers, una xifra "una mica per sobre" de la de tot Espanya. El perfil d’aquest tipus de donant és un home de 61 anys, amb mort en asistòlia a causa d’un accident cerebrovascular i nascut a Espanya. Els donants vius van ser 187, un 5,1% més que el 2022, i tots van ser de ronyó.

A més, aquest any també s’ha volgut destacar l’activitat d’hospitals que, tot i que no compten amb programes de trasplantaments, sí que obtenen unes xifres molt elevades quant a donacions, com és el cas del Josep Trueta de Girona. Per aquesta raó, en aquesta roda de premsa va ser present la intensivista i coordinadora de Trasplantaments del Josep Trueta, Núria Masnou, que va reflexionar sobre les negatives de familiars a donar. "Ara estem preguntant a les famílies si volen donar en una situació diferent de fa anys. La mort encefàlica ha anat caient en els últims anys, i ara, en el 50% dels casos, la donació és en asistòlia", va explicar Masnou. La donació en asistòlia procedeix d’una persona a qui se li diagnostica la mort després de la confirmació del cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries.

"Estem al final de la vida d’un pacient, però aquesta vida encara no ha acabat, sinó que és molt probable que aquesta persona mori al treure-li el tractament. Emocionalment és una situació molt complexa per a les famílies i és allà quan els fem la pregunta. Haurem de veure si els professionals podem fer alguna cosa per disminuir les negatives", va assenyalar la metge.

En la roda de premsa també va ser present una jove pacient a qui van trasplantar el cor l’any passat. Es diu Ona Alsina. Va explicar com feia anys que tenia fortes taquicàrdies, fins que li van detectar una cardiopatia hipertròfica. Al cap d’un any i mig del diagnòstic, va patir una insuficiència cardíaca. Li van posar un desfibril·lador. Calia trasplantar.

"Els portem al cor"

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

"Vaig estar en llista d’espera un mes. Va ser una barreja d’emocions, perquè saps que necessites aquest trasplantament per viure", va explicar l’Ona, que va recordar com es va despertar a l’uci sense la sensació d’ofec que l’havia acompanyat tant de temps. A partir d’allà va ser tot molt ràpid: a les cinc setmanes ja va poder fer una excursió. "Va ser un canvi brutal. I això gràcies a un donant i a la seva família, que van prendre aquesta decisió tan dura. Tots ells els portem al cor", va dir la jove, que va assegurar que un grup de persones receptores d’òrgans organitzaran al juny una diada per agrair als donants tot el que els han "donat".

I ella, l’Ona, a més, també va ser donant. Els metges van descobrir que, tot i que el seu cor no funcionava correctament, sí que es podien aprofitar les vàlvules que han pogut ajudar una altra persona, va explicar, satisfeta.