"Els nens amb autisme perceben el món d’una manera diferent"

Com a psiquiatra i una de les especialistes més importants a França sobre el trastorn de l’espectre autista (TEA), Frédérique Bonnet-Brilhault ha dedicat la seva carrera a ampliar la comprensió d’aquesta neurodiversitat, especialment en la infància, tant des del laboratori com en l’atenció clínica. Al novembre va participar en l’EDAI Symposium celebrat al CaixaForum Madrid i organitzat per EDAI, entitat especialitzada en neurodesenvolupament i salut mental infantil i juvenil i que rep el suport de les convocatòries de projectes socials de la Fundació La Caixa.

El concepte del trastorn de l’espectre autista (TEA) ha anat canviant amb els anys. ¿En quin punt es troba actualment?

Sabem que el TEA es deu a un desenvolupament anòmal del cervell durant la gestació i no a qüestions vinculades amb l’educació o la relació amb els pares durant la infància, com es va pensar durant molt temps. A més, ara també sabem que es deu a una combinació de factors genètics i ambientals. I que cada individu tindrà una forma específica del trastorn i una trajectòria particular.

¿I què queda encara per comprendre d’aquest trastorn?

Encara no hem pogut desenvolupar un tractament farmacològic. Tampoc sabem com diagnosticar l’autisme a través de marcadors biològics, per la qual cosa l’única manera és mitjançant l’observació i avaluació clínica. Actualment les intervencions estan més centrades en la rehabilitació que no en els fàrmacs, però crec que aconseguirem trobar almenys medicacions específiques per tractar símptomes específics. Hi ha diversos projectes que ja estan en marxa.

La seva investigació se centra en els mecanismes neurofisiològics del TEA. ¿Quins avenços s’han aconseguit?

Hem demostrat que els nens amb autisme processen diferent els sentits: l’oïda, la vista i fins i tot el tacte. És a dir, el seu cervell percep de manera diferent l’entorn i, per tant, no descodifica igual que els altres la informació social, com una cara, una mirada, un to de veu... Això impedeix que facin el següent pas a nivell de desenvolupament social, que és més complex a mesura que creixen.

¿I com has traslladat aquest coneixement després en la teràpia?

Al saber això hem pogut desenvolupar teràpies específiques a través de sessions individuals en les quals es combinen diferents intervencions per analitzar de manera precisa la manera en què el nen et mira, t’escolta... Així podem arribar a comprendre la manera com el pacient interpreta el món i comunicar-nos més eficaçment amb ell. És el que anomenem una sincronització en l’àmbit social.

Una vegada aconseguida aquesta sincronització, ¿es pot ajudar el pacient a reinterpretar el món?

Sabem que per a un nen amb TEA poden ser complicades diferents situacions socials habituals, com estar-se en una aula amb molts altres nens, amb soroll i estímuls constants, així que els preparem, per exemple, amb vídeos d’aquesta classe. Mitjançant realitat virtual efectuem una immersió progressiva, perquè es vagin adaptant i aprenguin a gestionar la situació per endavant.

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

¿Què els diria a uns pares amb un fill o filla a qui acaben de diagnosticar TEA?

Els diria que el diagnòstic inicial és una fotografia, però no fixa, sinó dinàmica. Es tracta del primer pas per definir el tractament que millor pugui funcionar per al seu fill i que, a partir d’aquí, anirà evolucionant. Cada vegada tenim més nens i nenes que mostren una trajectòria positiva.