Els jardiners exigeixen continuar regant per salvar les zones verdes

La sequera obliga a reduir el reg a les zones verdes de pobles i ciutats. Aquesta restricció obre una bretxa entre la difícil gestió de l’aigua i la mitigació del canvi climàtic. Està demostrat que certes àrees verdes, amb flora autòctona plantada, ajuden a frenar les onades de calor i actuen com a refugis davant les altes temperatures. A més, durant la pandèmia es va evidenciar la importància d’aquests espais per a la salut física i mental. ¿Qui no agraeix tenir una àrea plena d’arbres, arbustos i ocells a pocs minuts de casa?

El problema és que molts d’aquests racons han quedat desdibuixats en els últims mesos. Actualment, amb la preemergència per sequera declarada a les conques del Ter i el Llobregat, es permet només el reg de supervivència d’arbres i arbustos. Quan es declari l’emergència, la pitjor fase del pla especial de sequera prevista, els gremis de jardiners exigeixen que es mantinguin aquestes condicions. Inicialment, estava estipulat que el reg de supervivència només es podria dur a terme per a arbres monumentals. No obstant, el Govern va anunciar certs matisos i va assegurar que toleraria el reg de tota mena d’arbres per mantenir-los amb vida, ja que, a mitjà termini, podia ser pitjor el remei que la malaltia.

En les últimes hores, més del 80% del sector ha firmat un manifest que reclama mantenir no només el reg d’arbres sinó també el dels arbustos quan es declari l’emergència. Donen suport a l’escrit conjunt 24 associacions de jardiners, treballadors d’espais verds i professionals forestals i està impulsat per l’entitat Fundació de la Jardineria i el Paisatge, dirigida per David M. Gómez, que es mostra preocupat: "El 2008 ja vam tenir problemes. Ara necessitem que els dirigents organitzin un bon pla per estalviar aigua que no passi per sacrificar aquests espais verds essencials. I necessitem que s’aprovi oficialment el matís que permeti continuar salvant els arbres".

"És indispensable mantenir el reg de supervivència a les zones verdes públiques i privades", afirma. ¿I per què el defensen també en zones privades? "Es tracta d’oasis de biodiversitat, petits pulmons claus per lluitar contra la crisi climàtica. No ens podem permetre que morin", afegeix. Es podria qüestionar aquesta petició davant el fet que aquests jardins són artificials. Tot i així, els jardiners insisteixen que també ho són les ciutats, construïdes per l’home: "Europa està posant el focus en la importància de mantenir infraestructures verdes. Perdre-les va en la línia contrària i fa perillar el benestar de les persones en pobles i ciutats". En concret, els fons Next Generation han recolzat amb més de 500 milions d’euros la restauració d’ecosistemes i infraestructures verdes.

El que exigeixen és que es mantinguin, sense tocar una sola coma, les condicions vigents en el dia d’avui, en fase de preemergència. És a dir, que es permeti regar arbres i plantes per mantenir-los amb vida i que es prolongui la prohibició de regar la gespa: "No podem veure el consum d’aigua per al reg com un dispendi perdut, sinó com una inversió imprescindible".

El manifest posa sobre la taula tres raons principals per argumentar les seves demandes: les socials, les ambientals i les econòmiques. Aquestes últimes, assenyalen, també són importants, ja que molts jardiners corren el risc de quedar-se sense ocupació. Denuncien que alguns ja han notat una reducció de la feina, amb les mesures imposades des de la fase d’excepcionalitat, que va començar el febrer del 2023.

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

Aigua potable

El repte és aconseguir que aquest reg que reclama el sector no es faci amb aigua potable. Ara, a Barcelona, per exemple, s’utilitza aigua de l’aixeta per al 80% de la superfície regada. "És evident que s’han optimitzat els processos i s’ha millorat en la gestió de l’aigua, però encara hi ha marge per buscar fonts alternatives que evitin l’ús d’aigua potable en plena sequera", reconeix Gómez.