Menys estilistes i entrenadors i més sanitaris i mecànics

El president Pere Aragonès i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, van presidir ahir el Ple de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, al qual també van assistir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i la consellera d’Educació, Anna Simó. Va ser una reunió al més alt nivell –el missatge que es vol transmetre és clar– que va precedir l’acte de firma amb els sindicats i les principals organitzacions empresarials –segon missatge rellevant– de l’Acord per a la planificació del mapa de centres de formació professional el 2035, i a l’esperada presentació de les futures línies d’actuació a partir de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026, que conclou que hi ha la necessitat d’incrementar les places de Formació Professional en àmbits com el de la salut i l’atenció a les persones i, en canvi, de no fer-ho en sectors ja coberts, com el de la imatge personal i les activitats esportives.

L’informe presentat ahir, pioner en el conjunt d’Espanya, permet observar al detall, basant-se en dades objectives, no en intuïcions (tot i que majoritàriament coincideixen), en quins àmbits professionals s’han d’incrementar les places a FP (perquè hi ha més demanda de treballadors que persones formades). Fruit de l’anàlisi d’aquestes dades, el Govern ha elaborat algunes línies d’actuació que ha dividit en tres grans àrees.

La primera és el compromís d’incrementar l’oferta de places de les famílies professionals "amb indicadors del mercat de treball que apunten a una necessitat de persones treballadores qualificades" i un baix nombre de places vacants en el sistema. Aquestes són: Química, Informàtica i comunicació, Transport i manteniment de vehicles, Sanitat i Serveis socioculturals i a la comunitat. La segona, gairebé tan important com la primera, és "el foment de les vocacions mitjançant l’orientació" (l’orientació, una de les grans assignatures pendents del sistema) de les famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que apunten a una necessitat de persones treballadores qualificades i que tenen un elevat nombre de places vacants en el sistema (és a dir, que no desperten prou interès en l’alumnat malgrat les seves sortides professionals). Aquestes són: Indústries alimentàries; Edificació i obra civil; Indústries extractives; Hostaleria i turisme; Fusta, moble i suro, Fabricació mecànica; Electricitat i electrònica; Instal·lació i manteniment; Seguretat i medi ambient, Energia i aigua; Comerç i màrqueting.

Regular l’oferta

Finalment, la tercera línia de treball, que ha d’anar en paral·lel a les dues primeres, és "l’estabilització de places en les famílies professionals amb indicadors del mercat de treball que no apunten a una necessitat d’increment ja que hi ha prou persones treballadores qualificades", entre aquestes destaquen Imatge personal; Activitats físiques i esportives; Imatge i so; Arts gràfiques, i Administració i gestió.

El pioner estudi analitza Catalunya territori a territori, posant xifres a evidències com que els treballadors especialitzats en electricitat i electrotecnologia i els soldadors, planxistes, muntadors d’estructures metàl·liques i de similars són oficis que es consideren "de difícil cobertura" en més del 75% dels municipis de més de 20.000 habitants. És a dir, són llocs de treball que no disposen de prou professionals qualificats per donar resposta a les necessitats del teixit productiu del lloc, una cosa que aquest acord vol solucionar.

Les famílies professionals d’instal·lació i manteniment, sanitat i hostaleria i turisme són les que presenten una previsió més gran de necessitat de persones treballadores qualificades en els municipis de més de 20.000 habitants. Per contra, les famílies professionals d’arts i artesanies, indústries extractives i tèxtil, confecció i pell són les que presenten menys previsió de necessitat de treballadors.

A partir d’aquí, l’acord firmat ahir permetrà establir els criteris de planificació del mapa de centres de la Formació Professional el 2035. "Els criteris establerts en l’acord permetran dibuixar els futurs centres de formació professional integrada, així com els centres especialitzats i altament tecnificats que seran de referència per als diferents sectors i territoris", van assenyalar des del Govern, que van avançar que la proposta del mapa veurà la llum en la Comissió Rectora del juliol, després d’un procés de diàleg amb els sectors i els territoris.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

A ulls de Juan Carlos Bondia, vicepresident de l’Associació Xarxa de professorat tècnic de formació professional, "el problema principal és com ampliar places d’especialitats que el mercat laboral necessita urgentment si no hi ha docents".

La falta de docents, un dels grans problemes de l’FP, és una qüestió que fa molt temps que el sector ha anat posant sobre la taula.