Crisi hídrica a Catalunya

El Govern descarta declarar l’emergència la setmana que ve

Malgrat la falta de pluges, la Generalitat esperarà que les reserves dels embassaments al sistema Ter-Llobregat siguin al 16,0% per posposar al màxim les conseqüències econòmiques d’aquesta fase

Hi haurà tres llindars de dotacions urbanes per persona i dia

El Govern descarta declarar l’emergència la setmana que ve

GUILLEM COSTA

4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La sequera és un dels grans assumptes que el Govern té entre mans en aquest començament d’any. L’Executiu és el responsable de prémer el botó vermell i activar la fase d’emergència, el pitjor escenari del pla i el que porta més restriccions, per a la majoria de la població de les conques internes. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el president Pere Aragonès i el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, se cenyiran al que diu el Pla Especial de Sequera i no avançaran l’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, com sí que es va fer amb l’excepcionalitat, que es va declarar abans del que marca el document oficial, que es guia per les reserves d’aigua dels embassaments. El mateix va passar quan les poblacions proveïdes per l’embassament Darnius-Boadella, a l’Alt Empordà, van entrar en aquesta fase dràstica.

El document oficial explicita que l’emergència s’ha de decretar quan les reserves dels embassaments se situïn en el 16%. I en aquests moments, la idea del Govern és esperar fins al 16,0% exacte, tot i que molt probablement l’anunci es farà coincidir amb un dimarts, que és el dia en què el Consell Executiu fa la seva reunió setmanal i es fan públics els acords presos pel Govern, i per aquest motiu la declaració de l’emergència es podria oficialitzar amb els embassaments una mica més plens o una mica més buits.

En els últims dies, algunes veus al Govern havien plantejat la possibilitat d’entrar en emergència amb els embassaments del Ter i el Llobregat rondant el 16,5%. Entre altres opcions, es va estudiar la possibilitat de comunicar l’entrada en emergència la setmana que ve. Però aquesta opció s’ha descartat.

En el dia d’avui, la intenció dels dirigents catalans és esperar al límit màxim, ja que consideren que ja es van anticipar amb la creació de la fase de preemergència, una mena de transició entre l’excepcionalitat i l’emergència que no estava inclosa en el pla de sequera. L’objectiu és posposar al màxim l’encesa d’una llum vermella que comportarà conseqüències importants per a l’economia.

Algunes de les mesures que s’aplicaran preocupen els ajuntaments, que hauran de complir unes dotacions inferiors, i també les empreses, ja que s’impediran obertures d’ampliacions d’activitats econòmiques que consumeixin aigua, com poden ser hotels, granges o centres de dades. Aquesta última és una de les accions més contundents previstes, però en línies generals, l’emergència per sequera, ha avisat Mascort en diverses ocasions, no serà un escenari còmode per a ningú i requerirà esforços de tota la ciutadania.

Llargues reunions

Al Departament d’Acció Climàtica ningú confiava que les pluges d’aquesta setmana resolguessin la sequera. No es preveia un equivalent al temporal Gloria. Però sí que hi havia certes esperances posades en la possibilitat que la DANA, finalment fallida, ajudés a endarrerir una mica més l’entrada en emergència. Cada setmana de retard era benvinguda. No obstant, amb la poca aigua que ha caigut aquesta setmana, l’emergència no podrà ajornar-se fins molt tard. Si els pantans mantenen l’actual tendència, es pot declarar l’última setmana de gener o ja al febrer.

Hi ha variables que poden influir en l’esdevenir de les reserves. ¿Arribarà la calor, s’accelerarà l’evaporació i es fondrà la neu? ¿O, per contra, es mantindrà el fred? Tots aquests condicionants poden acabar provocant variacions en l’estat de les reserves, fet que, a l’espera d’un gran episodi de precipitacions que no està previst, determinarà quan entrar en la temuda fase d’emergència, que en el dia d’avui només està vigent a 37 localitats de Catalunya.

Aquest dimarts es va celebrar el Comitè Interdepartamental de la Sequera, amb diversos departaments del Govern afectats per l’escassetat i els dirigents de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). I aquesta setmana el diàleg ha sigut constant. Hi ha hagut més reunions rellevants amb alts càrrecs d’Acció Climàtica i altres conselleries.

En principi, les restriccions imposades durant la nova fase estan incloses al Pla Especial de Sequera. Però no es descarta que s’hi afegeixin elements, com es farà amb la moratòria per a empreses que pretenguin ampliar activitats. Encara hi ha marge per a modificacions sobre la polèmica regulació de les piscines i el reg: segons l’últim que va explicar el conseller, es permetrà el seu ús si a canvi es tanquen les dutxes dels vestidors a les instal·lacions esportives. Els detalls concrets d’aquestes i altres mesures que es podrien afegir al decret de sequera s’estan debatent aquests dies.

Notícies relacionades

El Govern intentarà que el semàfor vermell tingui els mínims efectes per a l’economia i la vida quotidiana, fins i tot sent conscients que, quan es declari, hi haurà sensació de sequera. Una percepció que durant molts mesos el director de l’ACA, Samuel Reyes, va trobar a faltar a les ciutats, que, segons el seu punt de vista, semblaven alienes a les dificultats que es podien viure al camp.

L’emergència tindrà tres llindars de dotacions urbanes per persona i dia: l’emergència I, l’emergència II i l’emergència III. Les etapes se succeiran a mesura que les reserves d’aigua vagin disminuint. En la primera, el límit serà de 200 litres per habitant i dia; en la segona, de 180; i en la tercera, de 160.