La síndica vol lluitar contra la segregació també des de l’aula

Tot i que la segregació escolar s’ha reduït un 20% a Catalunya des de la firma el març del 2019 del Pacte contra la Segregació escolar per part del Departament d’Educació i del Síndic de Greuges, i aquest descens és una bona notícia, la situació dista molt d’estar gairebé resolta, com es va aventurar a assegurar la consellera Anna Simó l’11 de desembre, dia en què va sortir a fer una primera valoració del daltabaix del PISA, quan va afirmar que "d’aquí tres o quatre anys, sinó abans", la segregació escolar "serà història".

La Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, va presentar ahir al Parlament l’últim informe de seguiment del pacte elaborat per la institució en el qual s’assenyala la falta de transparència en els criteris aplicats per Educació per assignar plaça a l’alumnat amb necessitats educatives específiques. "L’alumnat que accedeix a places ordinàries té una informació més precisa sobre el desenvolupament del procés d’admissió" que els que tenen necessitats especials, tal com especifica el text, que indica també la necessitat d’un pla de xoc de dessegregació escolar per als centres "altament guetitzats".

"Malgrat els avenços en la reducció de la segregació, les mesures implementades fins ara [identificar i distribuir l’alumnat vulnerable entre centres] no aconsegueixen reduir la guetització dels centres amb una concentració més elevada d’alumnat amb necessitats específiques [bàsicament de famílies pobres], i encara més si aquests centres s’ubiquen en barris altament guetitzats", indica l’informe. Una vegada confirmada aquesta dificultat, la Sindicatura proposa desenvolupar un pla específic per disminuir la segregació escolar en els prop de 250 centres de màxima complexitat de Catalunya i que estableixi, per exemple, la proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives específiques que es poden escolaritzar en cada centre.

L’informe de la síndica apunta també la necessitat de desenvolupar una segona fase de l’actual pacte que vagi encaminada a adoptar "mesures per combatre la segregació escolar interna des d’una perspectiva antiracista". És a dir, combatre la segregació des de dins de les escoles: posar solució a la situació que es dona quan un centre compta amb alumnat vulnerable però aquest no està plenament integrat.

En aquests primers anys de desplegament del pacte s’ha fet especial èmfasi en la millora dels procediments de detecció i admissió de l’alumnat en el sistema educatiu per tal de combatre els desequilibris en la composició social dels centres escolars. Ara bé, l’informe remarca que la reducció progressiva dels nivells de segregació escolar entre els centres, que comporta una heterogeneïtzació creixent de la seva composició social, "no garanteix que l’alumnat amb necessitats educatives específiques no pateixi els efectes de la segregació i del racisme estructural una vegada s’escolaritza en centres socialment més heterogenis".

Així, el document assenyala que "el racisme és una de les causes de la segregació escolar en l’admissió al sistema educatiu, però que, una vegada l’alumne ja està en un centre heterogeni, també produeix i reprodueix segregacions que impliquen desigualtat i vulnerabilitat per a l’alumnat dins dels centres".

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

En aquest sentit, Giménez-Salinas insisteix que les "mesures d’escolarització equilibrada" han d’acompanyar-se d’una anàlisi de l’acollida i la inclusió d’aquesta diversitat social i cultural en els diferents centres escolars. "Aquesta anàlisi és rellevant a l’hora de garantir que la reducció dels nivells de segregació escolar tingui efectes realment positius per a la igualtat d’oportunitats educatives", prossegueix. Que serveixi, en definitiva, per reduir aquesta desigualtat creixent que els mals resultats de l’informe PISA han posat sobre la taula.

"L’actual pacte no aborda de manera directa ni la segregació escolar externa de caràcter racista ni la interna en els centres escolars una vegada l’alumnat ja hi ha accedit", fa autocrítica el text.