Pèl·lets endèmics a Tarragona

Albert Font de Rubinat, membre de la plataforma, fa un pas més i diu poder demostrar que els pèl·lets porten allà diverses dècades: "Les persones jubilades recorden com de petites jugaven amb aquestes boles diminutes que llavors ja es barrejaven amb la sorra".

Marta Sugrañes, de la mateixa associació, critica que fins ara ningú hagi encarrilat aquests episodis de contaminació: "La presència de pèl·lets en aquestes platges és crònica. Mai han deixat d’arribar a les rieres, a través de les empreses que, durant el seu transport o manipulació, tenen pèrdues".

¿I quina solució proposen per evitar que això continuï passant? Resoldre el problema des de la seva arrel. "Es poden portar a terme accions per netejar la platja, tot i que sigui una tasca complicada, però si els abocaments no cessen, és impossible acabar amb aquesta situació", lamenta Sugrañes.

L’objectiu de Good Karma Projects, per tant, consisteix a pressionar perquè hi hagi mesures que prohibeixin aquest tipus d’abocaments de manera contundent. Tant Sugrañes com Font de Rubinat es mostren relativament satisfets amb els expedients iniciats per la Generalitat a tretze de les empreses que provoquen la presència d’aquestes boletes a Tarragona. Però consideren que s’ha trigat molt a actuar i que es pot anar encara més lluny. "Amb una regulació estricta i multes importants es podrien reduir els abocaments", opina Font de Rubinat.

¿Com arriben a la platja?

Els episodis d’abocaments, que segons l’Ajuntament de Vila-seca són un problema "regular i crònic", es produeixen de la manera següent: una empresa de la zona que treballa amb aquest material té una fuga o en perd per error una part, que acaba en una riera. Després, quan plou amb certa intensitat, l’aigua de les rieres arrossega aquests pèl·lets fins al port. I d’allà, les boletes arriben a la platja més pròxima. Tot i que des del consistori remarquen que la de la Pineda no és l’única platja afectada.

De fet, Good Karma, igual que els científics consultats, adverteix del problema que aquest material suposa per a l’ecosistema marí. La diferència entre el que ha passat a Galícia i el que passa a Tarragona és que l’abocament de Galícia, provocat per una embarcació, és de grans dimensions i puntual. En canvi, a Vila-seca, la història es repeteix, tot i que la quantitat de pèl·lets sigui inferior.

L’alcalde del municipi, Pere Segura, considera que durant els últims sis anys han sigut "ignorats" per la Generalitat: "Hem hagut de demostrar la procedència dels pèl·lets perquè deien que no podien definir l’origen i s’excusaven assegurant que podien venir de qualsevol punt del Mediterrani". Ara, el Govern ha decidit demanar més informació a l’ajuntament per ampliar els expedients oberts a les companyies causants.

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

Segura està satisfet que per fi el problema tingui rellevància mediàtica. Igual que l’entitat Good Karma, exigeix que els pèl·lets siguin considerats residus: "Així, hi hauria uns controls més severs i una normativa que impedís els abocaments constants".

A l’ajuntament opinen que la falta de vigilància és el que permet que la situació es repeteixi. Sugrañes explica que a Europa per fi s’està posant el focus sobre aquests pèl·lets que s’utilitzen per crear objectes de plàstic, però es mostra indignada perquè la regulació que es votarà al Parlament Europeu no inclou el transport marítim: "És a dir, episodis com el de Galícia no es podrien evitar amb la futura normativa, si surt endavant". El problema original, expliquen, és que es tracta els pèl·lets com una matèria primera sense tenir en compte que són un potencial residu contaminant fàcil d’escampar. I a Tarragona el problema es magnifica.