La NASA retarda fins al setembre del 2026 les missions Artemis a la Lluna

Els plans de la humanitat per tornar a la Lluna trontollen. Segons va anunciar dimarts l’agència espacial nord-americana NASA, que en aquests moments lidera el programa d’exploració lunar més ambiciós de la nostra era, tot el calendari de les missions Artemis es retarda almenys un any respecte a les estimacions inicials. Això implica que no s’enviaran astronautes a la Lluna fins a com a mínim el setembre del 2026.

El calendari inicial del programa lunar Artemis plantejava el següent. El 2022 s’havia d’enlairar, i així ho va fer, Artemis 1; un vol tècnic per posar a prova el vehicle Space Launch System i la nau Orion de la NASA. El 2024 s’havia de llançar Artemis 2; una missió tripulada que arribaria fins a la Lluna però sense allunar. Finalment, el 2025, s’esperava Artemis 3; la primera missió que posaria astronautes sobre el terra lunar en més de cinquanta anys. I és allà quan, almenys en teoria, veuríem els passos de la primera dona i la primera persona de color sobre la Lluna. Tot apunta que aquest objectiu s’aconseguirà, però amb un ritme molt més interromput del previst.

Diversos fracassos encadenats

La decisió arriba en un moment crític per al sector espacial. Sobretot després dels fracassos encadenats (o, segons argumenten alguns, de l’"èxit parcial") de diverses missions clau per a la tornada de la humanitat a la Lluna. A l’abril, per exemple, l’empresa nord-americana SpaceX va fracassar en el seu primer intent de llançar el coet Starship: el vehicle seleccionat per portar una futura generació d’astronautes a la Lluna. L’aparell va aconseguir enlairar-se, però va explotar al cap de pocs minuts de vol i va deixar la plataforma de llançament destrossada.

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Set mesos més tard, al novembre, l’empresa encapçalada per Elon Musk va tornar a intentar-ho i va aconseguir un altre amarg fracàs. En aquest cas, el coet va aconseguir enlairar-se, fins i tot va arribar a l’espai, però finalment va acabar explotant com el seu antecessor.

Finalment, l’empresa Astrobotic va informar dimarts passat que la nau Peregrí 1 (Peregrine 1), la primera missió privada que aspirava a posar-se sobre la Lluna, va patir una anomalia en el sistema de propulsió que va malbaratar el viatge abans de l’allunatge.