L’extinció del simi de tres metres

Fa uns 300.000 anys, a les planes càrstiques que ara identifiquem com el sud de la Xina, vagaven uns simis de tres metres d’altura i més de 250 quilos. Aquests primats gegants (Gigantopithecus blacki), amb els quals compartim un cert parentiu, van ser els més grans que mai han trepitjat el planeta. Però, malgrat el seu poder, de sobte van desaparèixer.

¿Què en va poder causar l’extinció? ¿Potser hi havia una espècie encara més amenaçadora? ¿Com pot ser que uns animals tan majestuosos acabessin esborrats de la faç de la Terra? Una investigació publicada ahir a la revista científica Nature aporta les primeres pistes per resoldre aquest enigma.

L’existència d’aquests simis va ser desenterrada fa diverses dècades quan un equip d’investigadors va trobar una sèrie de fòssils que testificaven el seu pas per la Terra. Es tractava d’unes dues mil dents i quatre mandíbules fossilitzades. La troballa d’aquesta espècie gegant va sorprendre els experts perquè, d’una banda, mai s’havia trobat un simi tan gran i, d’altra banda, perquè plantejava el misteri de la seva desaparició.

"La història de G. blacki és un enigma en paleontologia: ¿com va poder extingir-se una criatura tan poderosa en un moment en què altres primats s’estaven adaptant i sobrevivint? La seva desaparició s’ha convertit en el Sant Greal d’aquesta disciplina", afirma el paleontòleg Yingqi Zhang, investigador de l’Institut de Paleontologia i Paleoantropologia de Vertebrats de l’Acadèmia Xinesa de Ciències (IVPP) i coautor de l’estudi.

Anàlisis dentals

Un equip internacional d’investigadors va començar a recopilar mostres a més de 20 coves de la província de Guangxi, al sud de la Xina, on, segons investigacions anteriors, ja s’havien trobat restes d’aquests simis gegants. A partir d’allà es van aplicar diferents tècniques de datació per conèixer exactament l’edat de les restes fòssils trobades. Paral·lelament, també es van portar a terme una anàlisi del pol·len, així com reconstruccions de la fauna i de la flora que va coexistir amb aquests gegants.

Aquestes anàlisis van proporcionar les peces del puzle per entendre el context en el qual van viure i van desaparèixer els G. blacki. Però la clau per acoblar aquest trencaclosques van acabar trobant-la a les dents d’aquest animal. "Els fòssils dentals d’aquests simis ens van proporcionar una visió sorprenent del comportament de l’espècie: des de la seva alimentació fins als seus patrons de conducta", explica Joannes-Boyau, un dels investigadors, que ha realitzat les anàlisis dels oligoelements i el microdesgast dental dels fòssils trobats.

Massa primmirats

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Les conclusions d’aquestes anàlisis són més que sorprenents. Resulta que els G. blacki van desaparèixer fa entre 295.000 i 215.000 anys, molt abans del que es creia. En part perquè no van saber adaptar la seva alimentació a l’entorn canviant de la seva era. I en part, perquè aleshores el planeta estava vivint canvis ambientals tan bruscos que van acabar desestabilitzant els seus hàbitats i els va empènyer a la desaparició. "G. blacki tenia un comportament massa estricte, sobretot en comparació amb altres parents que van saber adaptar-se de forma més àgil, i això va ser el que finalment el va portar a l’extinció", afirma Zhang.

Les comparacions són odioses però, en aquest cas, n’hi ha una que ajuda a entendre la desaparició d’aquests simis de tres metres. Segons expliquen els investigadors, els orangutans, els parents més pròxims a aquest animal, "van adaptar la seva mida, comportament i preferències d’hàbitat a mesura que canviaven les condicions". G. blacki, en canvi, tan sols depenia d’una font d’aliment (que, a més, era menys nutritiva), només es movia per un rang geogràfic molt limitat i, en general, no se les apanyava gaire bé davant les adversitats. I això, amb el temps, va ser el que va acabar acorralant-lo. Fins que es va extingir.