El Peregrine, en estat crític

El primer vol del projecte Peregrine, la primera missió privada que aspira a posar-se sobre la Lluna, sembla haver sigut guionitzat per un director de Hollywood. La nau dissenyada per l’empresa nord-americana Astrobiotic es va enlairar amb èxit ahir cap a les 8 (hora peninsular espanyola). Unes hores més tard, cap a les quatre de la tarda, la companyia enviava un comunicat anunciant que "a causa d’una anomalia" havien perdut el contacte i que estaven treballant a contrarellotge per resoldre el problema. Dues hores després, a les sis, un nou missatge anunciava que havien aconseguit restablir el contacte. I poc després, un últim comunicat alertava que, malgrat tot, el sistema de propulsió estava en estat crític i que probablement s’acabaria perdent. Els treballs tècnics continuen però, per ara, sembla que el viatge del Peregrine serà molt més convuls (i breu) del que es creia al principi. La missió podria tenir les hores comptades.

Peregrine va enlairar-se des de la base espacial nord-americana de Cap Canaveral a bord del coet Vulcan Centaur de l’empresa United Launch Alliance (ULA). La missió aspira a transportar la seva primera càrrega útil a la Lluna. Entre aquestes destaquen un total de cinc instruments del programa Artemis de la NASA (el projecte dels EUA per portar una nova generació d’astronautes a la Lluna, aconseguir els primers passos d’una dona al satèl·lit i, finalment, construir una plataforma per iniciar futures missions a Mart i més enllà).

Segons el previst, la missió havia de sobrevolar el satèl·lit terrestre diverses vegades i, finalment, havia d’aterrar sobre la seva superfície el 23 de febrer en una regió coneguda com a Sinus Viscositatis o Badia de l’Enganxositat. En els últims anys, ja han sigut diverses les empreses privades que han intentat sense èxit aconseguir aquesta fita. És el cas de les missions privades d’Israel i el Japó iniciades en els últims anys, que després d’un exitós enlairament i viatge espacial van acabar estavellant-se sobre la superfície lunar.

Objectius científics

Notícies relacionades

Què se sap i què no sobre el brot d’hantavirus i els contagis en el creuer ‘MV Hondius’

Més de 60.000 educadores de l'etapa 0-3 estan convocades a una aturada general a tot Espanya

La missió iniciada ahir consistia en un mòdul d’aterratge, un enginy de dos metres d’alt per dos metres i mig d’ample dissenyat per posar-se sobre la superfície de la Lluna i, a partir d’allà, desplegar diversos instruments científics. A diferència de les missions robòtiques marcianes com Perseverance o Curiosity, Peregrine no aspirava a moure’s pel polsós terra del satèl·lit terrestre.

Peregrine també es proposava portar a la superfície lunar una sèrie d’"objectes simbòlics" com una càpsula del temps amb missatges de nens de tot el món, un "manual de la creativitat humana" amb obres d’art, llibres i música i fins i tot un bitcoin lunar ideat per una empresa de criptomonedes. També anava a transportar les cendres de l’autor de ciència-ficció Arthur C. Clarke i del creador d’Star Trek, Gene Roddenberry, com a part del projecte de les empreses Celestis i Elysium Space, que esperen crear un veritable negoci per "enviar restes d’éssers estimats a l’espai".