Embussos a la Lluna

El 2024 promet ser un gran any per a l’exploració lunar. Agències i empreses preparen una nova generació de missions lunars i fins i tot hi ha qui fa broma dient que tindrem embussos al satèl·lit natural de la Terra. Aquest és el calendari dels esdeveniments espacials més importants de l’any

Embussos a la Lluna

valentina raffio

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Tot apunta que el 2024 serà un any més que espacial. Les grans agències espacials del món, així com un batalló d’empreses privades, es preparen per al llançament d’una nova generació de missions extraterrestres. En els pròxims mesos s’espera el llançament de molts projectes lunars, coets cada vegada més potents i fins i tot alguna "caminada turística" per l’espai. En alguns casos, parafrasejant Armstrong, es tractarà de petits passos per a l’home i grans passos per a la humanitat. En d’altres, directament es parlarà de fites històriques i sense precedents. Aquest és el calendari dels esdeveniments espacials més importants de l’any que ara comença, recopilat per EL PERIÓDICO.

pROJECTES LLUNÀTICS.

El programa Artemis de la NASA preveu llançar la seva primera missió tripulada al satèl·lit terrestre. Aquest viatge, protagonitzat per quatre astronautes nord-americans, s’hauria d’enlairar cap a finals d’any i, tot i que no aterrarà a la superfície lunar, serà la primera vegada en cinc dècades que acostarà la nostra espècie a la Lluna. És des del 1972 que la humanitat no està tan a prop de tocar el polsós terra lunar.

També s’espera l’enlairament de diverses missions robòtiques liderades per empreses privades de l’Índia, el Japó, la Xina i els EUA. Destaca el llançament de la missió xinesa Chang’e-6 a la cara oculta de la Lluna que, a més, incorporarà un petit orbitador dissenyat pel Pakistan. La cirereta serà el llançament del projecte VIPER: l’equip de robots que la NASA vol enviar al pol sud de la Lluna per preparar el camp per a futurs assentaments humans.

TURISTES ESPACIALS.

No està clar quan passarà però en els pròxims mesos hauria d’enlairar-se el primer vol de turisme espacial de Polaris Dawn. Un filantrop, una professora de geologia, una infermera i un enginyer passaran diversos dies a l’espai fent experiments científics. Al llarg d’aquest recorregut s’espera la primera "caminada espacial" protagonitzada per civils. L’empresa de Jeff Bezos, Blue Origin, també aspira a enviar més turistes a l’espai a bord del seu nou llançador orbital.

missions extraterrestres.

L’any també estarà marcat pel llançament de diverses missions d’exploració del Sistema Solar. Una d’aquestes, per exemple, és l’enlairament de la nau espacial Clipper cap a la lluna joviana Europa. També hi ha molta expectació pel llançament de la missió europea Hera cap a l’asteroide Dimorphos. El Japó, per la seva banda, es prepara per enviar diverses missions cap a les llunes de Mart. Els Estats Units aspiren a enviar dues sondes al planeta vermell en el marc del seu projecte EscaPADE. I l’empresa Rocket Lab afirma que s’està preparant per enviar una petita nau espacial a Venus; aquest fet, si s’aconsegueix, es convertiria en la primera missió privada a un altre planeta de la història.

COETS ESPACIALS.

En els pròxims mesos s’espera l’enlairament d’una nova generació de coets més potents, més sofisticats i, sobretot, pensats per portar la humanitat més lluny. Europa, per exemple, hauria d’estrenar el seu icònic i esperat Ariane 6. Un any després del seu primer intent fallit, el Japó intentarà llançar de nou el seu H3. També hi ha en el calendari l’enlairament del famós Vulcan, un coet que porta la firma d’empreses com Boeing i Blue Origin (aquesta última, propietat del magnat d’Amazon Jeff Bezos).

telescopis astronòmics.

Notícies relacionades

Un dels més emocionants serà l’Observatori Vera C. Rubin, un instrument sinòptic dissenyat per fotografiar periòdicament i amb tot luxe de detall el cel estrellat. Aquest instrument científic va començar a construir-se el 2015 al nord de Xile i, si tot va bé, aquest agost s’estrenarà la seva càmera per captar les seves primeres instantànies celestes. També hi ha molta expectació per les obres del telescopi terrestre més potent mai construït, el conegut com a Extremely Large Telescope (ELT), també situat al desert xilè d’Atacama.

n