Joves nascuts a Catalunya agafen el relleu a les mesquites

Van néixer a Catalunya fa més de 20 anys. Mentre a l’escola feien cagar el tió a casa celebraven el ramadà. "Els nostres pares van aixecar les mesquites que avui dia coneixem a Catalunya. Ara som nosaltres, catalans i musulmans, els que haurem de fer-nos càrrec d’aquesta estructura i adaptar-la al nostre context", explica Illias El Ghaidouni.

Forma part del grup Entre Joves, creat fa quatre mesos a la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (Ucidcat), entitat que vol implicar i reconnectar els joves amb l’islam i els centres de culte. Illias, juntament amb set companys més, van organitzar el cap de setmana passat un congrés islàmic dirigit a la joventut catalana musulmana. "Ha sigut tot un èxit", explica, orgullós.

Més de 200 joves van participar, el cap de setmana passat, en la 14a edició dels congressos islàmics que organitza UCIDCAT. I d’altres es van quedar fora perquè van omplir l’aforament. El congrés Joventut, religiositat i la qüestió de la identitat celebrat al Prat de Llobregat va ser tot un èxit.

"Fins ara els congressos islàmics es feien en àrab i estaven pensats per a la generació dels nostres pares, però ara hem canviat aquest enfocament, necessitem una xarxa de joves amb els quals compartir la nostra realitat, teixir aliances i organitzar-nos", expressa una altra de les impulsores de l’esdeveniment, Sara El Bahri.

"No som immigrants"

"Nosaltres no som immigrants, la gent ha d’entendre que som musulmans catalans. Una vegada a l’any anem al Marroc i quan ens parlen malament del català ens indignem, però, alhora, aquí també ens criden que tornem al nostre país quan ens veuen amb el vel. Sempre que parlo amb gent jove i musulmana surt el tema de la identitat. I sento que necessitem tenir un lloc segur on parlar d’això, on puguem expressar-nos i se’ns escolti sense jutjar-nos... sentir que no estem sols", afegeix Imam El Ghaidouni.

Ella té 22 anys i fa tot just sis mesos que va decidir posar-se el hijab. Ha estudiat el grau universitari de Biotecnologia i ara està acabant un màster que compagina amb una feina en una empresa del sector. "A mi, ni a nivell acadèmic ni professional m’han fet sentir mai estrangera", explica. A la feina ha aconseguit que la seva empresa li reconegui un lloc on poder resar en les hores que marca la seva religió.

"És el normal i així ho visc. Jo parlo del ramadà amb les meves amigues de l’escola, per exemple, que són atees. De petita em feia més vergonya però ara ja no, ho veig natural", afegeix la Imam, veïna de Collblanc. En canvi, El Bahri, estudiant d’Enginyeria Alimentària de 20 anys, ha viscut molts anys en una frontera.

"Jo de petita mai em vaig sentir diferent. Fins que un dia va venir un nen nou al col·le i ens vam haver de presentar. Jo vaig dir: ‘Em dic Sara, soc de Barcelona i m’agrada no-sé-què’. I llavors va saltar un nen i va dir: ‘¿Com pots ser d’aquí si els teus pares són del Marroc?’. En aquell moment va començar el meu embolic sobre la identitat, em vaig adonar que, malgrat haver nascut a Catalunya, no formava part de la societat, havia d’integrar-me", explica la jove, de Ciutat Meridiana. Ella va decidir posar-se el vel als 12 anys. "Fins i tot la meva mare es va sorprendre. Va ser a partir de llavors que va notar el canvi més radical. "Al meu barri, amb els meus veïns, soc la mateixa, però vas al CAP i et tracten com si fossis tonta i la gent et crida: Treu-te el drap, ves-te’n al teu país".

Islamofòbia i "pell dura"

L’Illias també ha notat aquest rebuig. "El ‘moro de merda’ per mi ja és una conya i me’l prenc amb humor... Són molts anys perquè des de ben petit ja sents aquest tipus de coses", explica el jove, de 23 anys, graduat en Ciències i Tecnologies del Mar. "Crec que la islamofòbia, a Europa, és una cosa normalitzada. Jo tinc la pell prou dura perquè em sigui igual, però hi ha molta gent que no té aquesta fortalesa, has d’estar preparat psicològicament", afegeix. "Al congrés, per exemple, hem fet un taller d’intel·ligència emocional per a coses com aquestes. Jo no he tingut problemes a la feina perquè al meu sector hi ha molt poca gent i estem molt especialitzats. Però si tingués una altra feina, de cara el públic, és clar que m’hauria costat", afegeix la seva germana Imam.

Notícies relacionades

Treballadors de Puig de les Basses es concentren en suport al director després de la seva renúncia

Influenciadors de Girona denunciats per incitar a la violència contra "moros" a les xarxes socials

L’Illias i la Imam són fills de Mohamed El Ghaidouni, l’històric president d’Ucidcat. "Necessitem implicar els joves en les mesquites, no es pot perdre el llegat", afirma. A diferència de l’Església catòlica, a l’islam no hi ha una estructura jeràrquica que regeixi, ordeni i organitzi el culte: cada mesquita es gestiona de manera autònoma, i l’imam simplement compleix la funció de referent espiritual expert que domina els textos alcorànics. És a dir: són els creients implicats que mantenen l’estructura religiosa.

"Jo recordo acompanyar el meu pare a moltes mesquites, li va tocar viure el rebuig dels primers anys –afirma Illias–. Recordo quan hi va haver l’atemptat i se li van acabar les vacances i va venir a Catalunya... Són coses que et marquen. El que sí que penso és que ara la nostra realitat és una altra". Per exemple, exposa la necessitat d’implantar menús halal a les escoles amb les famílies que ho desitgen. "No pot ser que ens posin un llom de porc... és que nosaltres també tenim drets i lluitarem per ells", insisteix la Imam. n